dimecres, 19 de febrer de 2014

Compte amb les esses

Ja vaig dir en ressuscitar aquest bloc, en la seva segona entrada en 5 anys, que aniria fent aportacions a mesura que se m'acudissin les coses, i reconec que això no ha tingut la continuïtat que hauria desitjat, però com que hi ha un problema que cada cop és més present al nostre català parlat (i escrit) no puc aguantar més i aprofito per cuidar una mica aquest bloc.

Parlo de les esses, aquelles lletres que de vegades vénen soles i de vegades amb una bessona, possibilitats que d'un temps ençà s'estan fent servir malament i, de retruc, està afectant la llengua escrita i, el que és pitjor, influïnt cada cop més gent, gent que abans les emprava correctament, a còpia de repetir i perpetuar l'error.


Hi ha dues menes d'esses, en català: la sonora i la sorda. La sonora és la que fa que en posar-nos uns dits a la gola notem com aquesta ens vibra en pronunciar-la, com en el cas de "casa", "empresa" o "desar", i que també es pot trobar amb altres grafies, com en els casos de "zona" o "esmorzar".

La sorda, per la seva banda, no fa vibrar la gola encara que l'allarguem, i normalment es representa duplicada, com en el cas de "passa", "massa" o "comissió". També sonen així paraules amb altres grafies, com ara "abraçar", i les paraules que comencen amb una sola essa, però que en no anar entre vocals (ja que, com diem, la paraula comença amb essa) sona sorda, com ara a "saber" o "superar". 

Fins aquí és una qüestió de memoritzar les paraules, sabent com s'escriuen i pronunciant-les en conseqüència. És un procés llarg però que s'aprèn a l'escola, i a una persona que ha acabat com a mínim l'educació secundària se li hauria d'exigir dominar aquest tema. En queden excloses, però, les persones amb problemes de dicció, que s'ha de solucionar amb l'ajuda d'un logopeda —si es vol—, i podríem perdonar també les que, per edat, no van gaudir de l'ensenyament en català perquè durant dècades va estar prohibit. 


Ara bé, el problema amb les esses, que com dic he detectat que augmenta ràpidament, és que hi ha moltíssima gent que no sap com s'escriuen les paraules, si amb una o dues esses, i el que és pitjor: s'ha començat a confondre la pronunciació de l'essa sonora amb la grafia "ss", de manera que per exemple hi ha persones que pronuncien bé "empresa" però l'escriuen "empressa", i quantes cerveseries tenen un cartell on hi diu "cervesseria"? Jo n'he vist unes quantes. De retruc es produeix un fenomen contrari: hi ha gent que sap que "comissió" s'escriu amb dues esses però el que pronuncia és "comisió", amb una essa i per tant sonora en trobar-se entre dues vocals. 

En resum, tenim un problema múltiple que consisteix en què cada cop hi ha més gent que pensa que "ss" és essa sonora i "s" és sorda, gent que té un dels dos problemes i gent que els té tots dos, i fins i tot gent que no té cap problema a l'hora d'escriure però que, segurament per influència del que sent al seu entorn, ha començat a pronunciar malament, sobretot en el cas de les "ss" que esdevenen sonores ("comissió", "pressió", etc.)

Què podem fer per a solucionar-ho? Bé, és imprescindible repassar com s'escriuen aquestes paraules, perquè saber-ho està clar que ho sabem si hem anat a l'escola, i també que anem amb compte per tal de no deixar que el nostre entorn ens faci, per contagi, començar a dir malament les esses que abans dèiem bé. I, per què no, corregir els que ho facin malament, amb una amabilitat que reflecteixi la nostra intenció d'ajudar.

 

2 comentaris:

  1. Cerversseria potser és culpa de pronunciació a la castellana que seria potser el més similar en aquest sentit..

    Comissió... he de dir que l'he pronunciat amb S i no SS XDDDDD

    sempre hi ha algunes que no t'adones i que saps com s'escriuen però et coles... és el que hi ha, no és perfecte >.< :P

    ResponElimina
  2. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina