Hauríem d'anar amb compte

Com ja he dit altres vegades, aquest bloc no té pas la intenció de fotre's de la gent que no parla bé. Pretén ajudar tot posant de manifest problemes de l'idioma que detecto, i ho trobo necessari especialment en els casos en què detecto problemes en persones que sí que han pogut rebre una educació completa i l'han rebut. 

El d'avui torna a ser un d'aquells casos que s'estenen i s'estenen, i que afecten tant els parlants del català com els del castellà, la versió dels quals tractarem al final. Comencem, doncs, amb el català.

HAURIA D'HAVER

Quan ens lamentem d'alguna cosa i l'atribuïm a una mala decisió del passat, per exemple, hem de dir que no hauríem d'haver fet allò, o que hauríem d'haver fet allò altre. Casos pràctics:

—No hi hauria d'haver anat, m'ho vaig passar força malament.

—Hauria d'haver comprat aquell cotxe. Era una ganga.

Sembla fàcil, oi? Si sabeu una mica d'anglès veureu que això és el should have o shouldn't have. De fet, és molt fàcil. Però d'un temps ençà, i cada cop més, he detectat dues maneres incorrectes d'expressar aquests passats condicionals compostos, i m'amoïna perquè, com deia més amunt, no els he detectat en persones que no han pogut estudiar com cal, sinó en gent que en general parla bé i ha pogut estudiar com a mínim fins als 18 anys.

HAURIA HAGUT

La primera d'aquestes maneres errònies d'expressar-ho que tractaré és una que, curiosament, m'he trobat darrerament llegint llibres, i que demostra un cop més que nosaltres, els revisors, estem sense feina perquè les editorials no es miren gaire la qualitat del producte final. Seguint els exemples de dalt, som-hi:

—No hi hauria hagut d'anar, m'ho vaig passar força malament.

—Hauria hagut de comprar aquell cotxe. Era una ganga.

Si ens hi fixem, sembla que estigui ben dit, però aquest "hauria hagut" en realitat implica una obligació hipotètica en el passat que no es va arribar a produir. M'explico amb dos exemples, que serà més fàcil:

—Si no m'haguessis deixat diners, hauria hagut de robar-ho.

—Si no hagués arribat a temps a la parada del bus, hauria hagut de tornar a casa a peu.

Com podem veure, amb això expressem una obligació que hauria tingut lloc en el passat si no s'hagués donat una condició que, en realitat, sí que es va donar. Es podria substituir per alguna cosa com ara "m'hauria vist obligat a". No té res a veure, encara que als llibres ho veiem escrit, amb lamentar-nos per cap acció o inacció en el passat. Ans al contrari: aquí recordem quelcom amb agraïment.

El truc que se m'acut que podem veure en aquestes frases: un "hauria hagut" va acompanyat d'un "hagués", explícit o implícit.

CONFUSIÓ HAURIA/HAGUÉS

Però també hi ha una altra forma composta emparentada amb aquestes que la gent està fent servir malament, cada cop més. És la que canvia el condicional compost ("hauria") pel pretèrit imperfet del subjuntiu ("hagués"). 

—Jo hi hagués anat, si m'ho haguessis dit.

—No ho hagués comprat, si m'haguessis dit que ja ho tenies.

Aquestes formes són incorrectes, perquè el condicional desapareix. "Hagués", de fet, apareix en frases en què també podem veure "hauria". En aquestes que he posat d'exemple, i que fa servir molta gent sense adonar-se'n i tot pensant que són correctes, ens trobem dues vegades el pretèrit imperfet del subjuntiu, cosa que ens hauria d'avisar que alguna cosa no rutlla.

El que volem dir amb aquestes frases és diferent del cas d'"hauria d'haver" (no "hauria hagut"). Aquí volem expressar que si s'hagués donat una condició, s'hauria produït una acció. Com podeu veure, tal com ho explico ja estic fent servir els verbs adequats. Les formes correctes, doncs, serien:

—Jo hi hauria anat, si m'ho haguessis dit.

—No m'ho hauria comprat, si m'haguessis dit que ja ho tenies.

Trobo que és fàcil detectar en quina situació ens trobem i, sobretot, quan ho estem dient malament. El truc que deia: si trobem dos "hagués" (o qualsevol de les seves conjugacions) junts, estem cometent un error. Un "hagués" ha d'anar amb un "hauria", encara que sigui un "hauria" omès i sobreentès.

EN CASTELLÀ

En castellà passa una cosa semblant. Cada cop més detecto que la gent diu coses com ara yo hubiera ido, o yo lo hubiera hecho, quan la forma correcta seria yo habría ido o yo habría hecho.

És una confusió que en català seria com la d'"hagués" per "hauria". I el truc és el mateix: si en una frase hi ha dues formes iguals, som davant d'un error. 

—Yo hubiera ido, si me lo hubieras dicho.

—Yo habría ido, si me lo hubieras dicho.

La segona és la correcta, perquè diu el que hauríem fet (condicional) si s'hagués produït una condició (pretèrit imperfet de subjuntiu). I a la primera ens haurien de saltar les alarmes si veiem que repetim forma verbal, repeteixo, de manera explícita o implícita.

Costa una mica més de veure quan se substitueix aquest "hubiera" per la fórmula "de haber", que personalment no m'agrada gens, en casos com "de haberlo sabido" (="si lo hubiera sabido"), però és el mateix. Un "de haberlo sabido", si som dels que emprem aquesta expressió, va acompanyat per un "habría". Mai per un "hubiera".

Ara bé, en castellà són molt d'adaptar els usos populars i acceptar-los com a norma, i hi ha moltes veus autoritzades que accepten aquesta alternança d'"habría" i "hubiera", que personalment no crec que tingui sentit, atès que són funcions diferents.