dimecres, 21 de setembre del 2016

Expressions que em fan ràbia

Com ja sabeu, o hauria de ser així, en aquest blog dedico entrades a incorreccions lingüístiques que s'estenen i que, per tant, no es perceben com a tals. Són errors que per la meva manera de ser i la feina a què em dedico em fan ràbia, però també n'hi ha d'altres que, sense tenir cap problema intrínsec, em fan ràbia per altres motius.

Hi ha expressions que gramaticalment o lèxicament són del tot acceptables, però que si n'analitzem el significat perden la raó de ser. Per exemple, "amic dels seus amics". De qui se suposa que hem de ser amics, si no és dels nostres amics?


És un adjectiu compost (no sé si existeix aquest terme, però ja m'enteneu) que s'acostuma a fer servir com una de les virtuts estrella d'una persona, però potser el que vol dir és que aquella persona és bona amiga. Ah! Doncs per què no ho diem així? No diem pas "marit de la seva muller" ni "mare dels seus fills", oi? Bé, aquesta última sí, però en d'altres contextos, no pas per a definir una persona.

Què me'n dieu, de quan un producte és "econòmic"? Aquest adjectiu, que sovint s'empra com a sinònim de "barat" o "assequible", descriu allò que està relacionat amb el món de l'economia o hi pertany, però les coses cares també formen part de l'àmbit econòmic. És com si, per tal de dir que un plat és bo, diguéssim que és gastronòmic. Oi que no té sentit?

Parlant de "bo", per què diem que fa "bon temps"? Perquè fa sol? Perquè no plou? I quan als telenotícies ens ploren perquè hi ha sequera? Llavors el "bon temps" és quan plou? De fet, qualificar qualsevol cosa de bona o dolenta acostuma a ser erroni, perquè tot és relatiu, tot depèn de com ens afecti. Un pagès pot considerar que quan plou fa bon temps, i també és cert que si plou massa dies seguits ja no li farà tanta gràcia.


Una altra: heu sentit (o dit) mai alguna cosa com ara "un parell o tres d'anys"? Cada cop que ho sento m'emprenyo, perquè un parell d'anys són dos anys, però tres parells d'anys són 6 anys. Sí, ja sé que la intenció és "2 o 3 anys", però en realitat quan diem això estem dient, sense adonar-nos-en, "un parell d'anys o tres parells d'anys". La forma correcta seria "un parell d'anys o tres". De fet, quan diem "un parell" no volem dir estrictament dos, sinó "més o menys dos", per tant el 3 no és necessari. Aquesta expressió potser sí que és gramaticalment incorrecta.

I quantes vegades fem una cosa, si diem que l'hem "repetit dues vegades"? Sé que la majoria de la gent, quan diu això, es refereix a què ha fet alguna cosa dues vegades, però el verb "repetir" implica que una acció ha tingut lloc la vegada original i una altra, com a mínim. Per tant, fer una cosa dos cops és "repetir". "Repetir dues vegades" vol dir que, en total, s'ha fet 3 cops. No sé si m'explico.


Més, i aquesta sí que és incorrecta gramaticalment i em fa moltíssima ràbia: "jo crec que també". No és pas correcte, és una alteració de l'ordre natural d'una frase que li canvia el significat. Si volem dir que estem d'acord amb el que ha dit una persona, hem d'afirmar "jo també ho crec". És una tendència que he detectat i que, com tantes altres, ve del castellà, on també és incorrecte fer anar un "yo creo que también". No només ho dic jo, mireu aquí

I què me'n dieu, d'allò que en castellà diuen "me entra la morriña" quan es refereixen a la sensació de feblesa i son de quan ens arrepapem al sofà després de dinar o, senzillament, ens quedem asseguts a taula sense fer res? En realitat "morriña" és un sentiment de nostàlgia especialment de la terra natal. El que ens passa quan ens ve son després d'un àpat en castellà es diu "modorra". En català, si ho voleu saber, es podria dir "ensopiment" o "nyonya", per exemple.