tag:blogger.com,1999:blog-48606533782704976512024-03-19T04:54:44.445+01:00Llengua podridaMoroboshihttp://www.blogger.com/profile/00786310021014392478noreply@blogger.comBlogger13125tag:blogger.com,1999:blog-4860653378270497651.post-39102535667944723382017-08-05T13:00:00.000+02:002017-08-05T13:00:28.048+02:00Una entrada breu<div style="text-align: justify;">
No em vull estendre gaire. Avui vull parlar d'una incorrecció que, com tantes vegades -no em cansaré de dir-ho, o potser sí, vés a saber-, va néixer al castellà i s'ha estès al català per contaminació. </div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
Fa anys que sento i llegeixo l'expressió <b>"<i>en breves</i>"</b> per dir <b>"<i>dentro de poco</i>"</b> o alguna altra expressió alternativa. Ja la detectava com a incorrecta, però si no em creieu perquè el fet que estigui estesa fa que la gent pensi que és correcta -i així es continuen estenent les incorreccions-, a més que la fan servir als mitjans de comunicació i tot, Fundéu em recolza:</div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEidGQU4jcXAdTrBAxhcI83EFYcyu9in8vEYGuVy4UTTbuL1py6A5oOjUVkHPNQHtlAlAJdqvU8qicY88dCn3ISuyWz0YU5y4_bOK_DTRzAmDA_1uf9ZUfBkX68v5FZkIG0VbmVnNHCu14w/s1600/Screenshot_1.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="350" data-original-width="603" height="185" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEidGQU4jcXAdTrBAxhcI83EFYcyu9in8vEYGuVy4UTTbuL1py6A5oOjUVkHPNQHtlAlAJdqvU8qicY88dCn3ISuyWz0YU5y4_bOK_DTRzAmDA_1uf9ZUfBkX68v5FZkIG0VbmVnNHCu14w/s320/Screenshot_1.jpg" width="320" /></a></div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
Vista aquesta resposta a Twitter, i també la pregunta, queda clar que la incorrecció <b>sorgeix d'una barreja </b>de "<i>en breve</i>" i l'estructura "<i>en breves momentos/instantes</i>", però que en coneguem la més que probable causa no vol dir que ens hàgim de relaxar. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>Es diu "<i>en breve</i>", i en català "en breu"</b>, que ja fa temps -no tant com en castellà, per això dic que la contaminació ve de la llengua de Cervantes, com tants altres errors que comencen en aquell idioma i enganxen els parlants del nostre- que també sento, i que em provoca un xiulet dolorós al cervell cada vegada. <b>Només cal pensar una mica</b>: "en breus...", què? No trobeu que hi falta alguna cosa? </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Aprofitant l'avinentesa, la resposta de Fundéu a Twitter convida a llegir un article que ja no existeix, però el tema el toca també <a href="http://www.fundeu.es/recomendacion/breves-minutos/">aquí</a>. En resum: que els moments, els minuts i els instants <b>duren el que duren </b>o<b> </b>són breus per definició, per tant no cal ser redundants ni caure en la incorrecció: "en uns instants", "en uns minuts", "en uns moments" són alternatives vàlides i correctes que caldria recuperar.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
Moroboshihttp://www.blogger.com/profile/00786310021014392478noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4860653378270497651.post-35801165812690153162016-12-11T13:57:00.001+01:002016-12-11T13:57:58.311+01:00Pul·lular, un verb de moviment? <div style="text-align: justify;">
Tot sovint neixen i s'estenen entre les persones paraules, expressions i verbs que en si mateixos no són incorrectes, però sí que ho és la manera en què es fan servir, el significat que se'ls dóna. No s'hi pot fer res, caldria que les televisions públiques invertissin recursos a llançar missatges conscienciant la gent, però no passarà. </div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
Sé, com en tants altres casos de què m'he fet ressò, que és una batalla perduda, però em conformaré, com sempre amb què almenys una persona es desperti i deixi de fer servir malament el verb d'avui, que és <b>pul·lular</b>. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh6jpfuJ01KlRivcg3FLHaANqzqhDFuSirwwv3nupleTh4ka-AtrUxMW5gTWzzqcWLaY-wB2iXagpjmTa9wOMdEL-YH2_IZ8OTEFcT4TRyg8JYJ4WQABYq-JtYzQKBM58F2uyz9i5MbZPw/s1600/HoneyBeeSwarm_011.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="214" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh6jpfuJ01KlRivcg3FLHaANqzqhDFuSirwwv3nupleTh4ka-AtrUxMW5gTWzzqcWLaY-wB2iXagpjmTa9wOMdEL-YH2_IZ8OTEFcT4TRyg8JYJ4WQABYq-JtYzQKBM58F2uyz9i5MbZPw/s320/HoneyBeeSwarm_011.jpg" width="320" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Aquest verb, tant en català com en castellà i portuguès, per si amb dos idiomes no n'hi ha prou, significa "<b>multiplicar-se abundantment</b>", i també s'accepta en referència a la gran <b>acumulació de gent </b>en un indret, com si metafòricament s'hagués multiplicat a un gran velocitat, tot saltant-se els cicles de gestació naturals. Una exageració, vaja. Però si fem una cerca de la paraula a Google Imatges sobretot ens sortiran fotografies d'insectes, i concretament abelles. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
No sembla excessivament complicat entendre el significat d'aquesta paraula ni emprar-la correctament, però per alguna raó hi ha molta gent que la utilitza errònicament com a sinònim de <b>moure's lliurement</b>, sense control. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiLkTUMJ-8std8TuFKso3mfA1N9_0vR5dfzOFXyt_iYgilsfzD-X9PvDEftmIIsekgRwCJv24cCVFKrmhzBekw_6pjYAuaCobB3SARIm3EH3yOKwMFv_sdk22SjwStllntTylWCUXJPlFM/s1600/neptuno.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiLkTUMJ-8std8TuFKso3mfA1N9_0vR5dfzOFXyt_iYgilsfzD-X9PvDEftmIIsekgRwCJv24cCVFKrmhzBekw_6pjYAuaCobB3SARIm3EH3yOKwMFv_sdk22SjwStllntTylWCUXJPlFM/s320/neptuno.jpg" width="320" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Les persones no "pul·lulem" pel campus universitari ni pels passadissos d'un hospital. Si pul·lulem vol dir que ens multipliquem intensament, com recomanava Nostre Senyor en crear l'espècie humana, tot i que podem assumir que Ell donava per fet que havia de ser amb moderació. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
Moroboshihttp://www.blogger.com/profile/00786310021014392478noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-4860653378270497651.post-11064884645813264102016-09-21T18:00:00.000+02:002016-09-21T18:00:29.648+02:00Expressions que em fan ràbia<div style="text-align: justify;">
Com ja sabeu, o hauria de ser així, en aquest blog dedico entrades a incorreccions lingüístiques que s'estenen i que, per tant, no es perceben com a tals. Són errors que per la meva manera de ser i la feina a què em dedico em fan ràbia, però també n'hi ha d'altres que, sense tenir cap problema intrínsec, <b>em fan ràbia per altres motius</b>.</div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
Hi ha expressions que gramaticalment o lèxicament són del tot acceptables, però que si n'analitzem el significat perden la raó de ser. Per exemple, "<b>amic dels seus amics</b>". De qui se suposa que hem de ser amics, si no és dels nostres amics?<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgjjWAWZhhUVkaWFKVRiX_K_7XY7fGY2TnZirPaeKC04ER_OfO_tnw8vxKZRWgj4WTNg0FJ-0JCrenhpDmSgCSOLdcZzW1GkAo3IQZ6ac01COx7eO-2rZFCwDUeTs7i_RWI1fPVMAz0u10/s1600/160120-news-friends.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="213" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgjjWAWZhhUVkaWFKVRiX_K_7XY7fGY2TnZirPaeKC04ER_OfO_tnw8vxKZRWgj4WTNg0FJ-0JCrenhpDmSgCSOLdcZzW1GkAo3IQZ6ac01COx7eO-2rZFCwDUeTs7i_RWI1fPVMAz0u10/s320/160120-news-friends.jpg" width="320" /></a></div>
</div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
És un adjectiu compost (no sé si existeix aquest terme, però ja m'enteneu) que s'acostuma a fer servir com una de les virtuts estrella d'una persona, però potser el que vol dir és que aquella persona és bona amiga. Ah! Doncs per què no ho diem així? No diem pas "marit de la seva muller" ni "mare dels seus fills", oi? Bé, aquesta última sí, però en d'altres contextos, no pas per a definir una persona.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Què me'n dieu, de quan un producte és "<b>econòmic</b>"? Aquest adjectiu, que sovint s'empra com a sinònim de "barat" o "assequible", descriu allò que està relacionat amb el món de l'economia o hi pertany, però les coses cares també formen part de l'àmbit econòmic. És com si, per tal de dir que un plat és bo, diguéssim que és gastronòmic. Oi que no té sentit?</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Parlant de "bo", per què diem que fa "<b>bon temps</b>"? Perquè fa sol? Perquè no plou? I quan als telenotícies ens ploren perquè hi ha sequera? Llavors el "bon temps" és quan plou? De fet, qualificar qualsevol cosa de bona o dolenta acostuma a ser erroni, perquè tot és relatiu, tot depèn de com ens afecti. Un pagès pot considerar que quan plou fa bon temps, i també és cert que si plou massa dies seguits ja no li farà tanta gràcia.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhMHF62yEGRZUOI2TCymtHe9qqgLoY1OrnavvJ1dwQqjhedF0UKn54dpFO70Gas5nVJA7052VkdMQUhUAjGYJLnXjroTvgR4WyqBiZ0x5eAbE_wNdQwZuGXWMyPWA9iwqvWGei2_qwmEcU/s1600/9-800.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="214" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhMHF62yEGRZUOI2TCymtHe9qqgLoY1OrnavvJ1dwQqjhedF0UKn54dpFO70Gas5nVJA7052VkdMQUhUAjGYJLnXjroTvgR4WyqBiZ0x5eAbE_wNdQwZuGXWMyPWA9iwqvWGei2_qwmEcU/s320/9-800.jpg" width="320" /></a></div>
</div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
Una altra: heu sentit (o dit) mai alguna cosa com ara "<b>un parell o tres d'anys</b>"? Cada cop que ho sento m'emprenyo, perquè un parell d'anys són dos anys, però tres parells d'anys són 6 anys. Sí, ja sé que la intenció és "2 o 3 anys", però en realitat quan diem això estem dient, sense adonar-nos-en, "un parell d'anys o tres parells d'anys". La forma correcta seria "un parell d'anys o tres". De fet, quan diem "un parell" no volem dir estrictament dos, sinó "més o menys dos", per tant el 3 no és necessari. Aquesta expressió potser sí que és gramaticalment incorrecta.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
I quantes vegades fem una cosa, si diem que l'hem "<b>repetit dues vegades</b>"? Sé que la majoria de la gent, quan diu això, es refereix a què ha fet alguna cosa dues vegades, però el verb "repetir" implica que una acció ha tingut lloc la vegada original i una altra, com a mínim. Per tant, fer una cosa dos cops és "repetir". "Repetir dues vegades" vol dir que, en total, s'ha fet 3 cops. No sé si m'explico.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj0YqcQ9Zs1VkrECY-6rmrnIJDsVXPc1ZhwQlSdCY-FsOVl46EGXnI3_7Xt63LoEOIo6VvTHJOu3VPrYy75kZ_clSlUoKcPk89v93Id7lf9DXFMaO9uDhBf0V9QFeC4UW0KhEW4VTsR9Bw/s1600/errores-repetir-caer.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="290" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj0YqcQ9Zs1VkrECY-6rmrnIJDsVXPc1ZhwQlSdCY-FsOVl46EGXnI3_7Xt63LoEOIo6VvTHJOu3VPrYy75kZ_clSlUoKcPk89v93Id7lf9DXFMaO9uDhBf0V9QFeC4UW0KhEW4VTsR9Bw/s320/errores-repetir-caer.jpg" width="320" /></a></div>
</div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
Més, i aquesta sí que és incorrecta gramaticalment i em fa moltíssima ràbia: "<b>jo crec que també</b>". No és pas correcte, és una alteració de l'ordre natural d'una frase que li canvia el significat. Si volem dir que estem d'acord amb el que ha dit una persona, hem d'afirmar "<b>jo també ho crec</b>". És una tendència que he detectat i que, com tantes altres, ve del castellà, on també és incorrecte fer anar un "<i>yo creo que también</i>". No només ho dic jo, mireu <a href="https://twitter.com/reglasortograf/status/359632810388094977">aquí</a>. <br />
<br />
I què me'n dieu, d'allò que en castellà diuen "<b><i>me entra la morriña</i></b>" quan es refereixen a la sensació de feblesa i son de quan ens arrepapem al sofà després de dinar o, senzillament, ens quedem asseguts a taula sense fer res? En realitat "<i>morriña</i>" és un sentiment de <b>nostàlgia</b> especialment de la terra natal. El que ens passa quan ens ve son després d'un àpat en castellà es diu "<b><i>modorra</i></b>". En català, si ho voleu saber, es podria dir "<b>ensopiment</b>" o "<b>nyonya</b>", per exemple.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />Moroboshihttp://www.blogger.com/profile/00786310021014392478noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-4860653378270497651.post-30550889554872297992015-12-24T14:27:00.001+01:002016-01-07T13:42:02.001+01:00Per Nadal, parlem bé<div style="text-align: justify;">
Tenia el blog molt abandonat, però aprofito l'avinentesa de les dates que són i faig una nova entrada, aquest cop dedicada a identificar i intentar neutralitzar errors idiomàtics freqüents en el vocabulari específic de les Festes. Digueu-me oportunista.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEibBOX97R69jwqQbDpntghlh1UVeu78uU9cqZhSt9fRXe8VVK-cfSbf-AW3PPB7upHHRV_QeH0CIwfhvmnBe9kgaH1UZXztYIobioKaLfjysJZhqHOsop7lwvAcY0XbqasqL7-glorBOKg/s1600/nadal.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="193" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEibBOX97R69jwqQbDpntghlh1UVeu78uU9cqZhSt9fRXe8VVK-cfSbf-AW3PPB7upHHRV_QeH0CIwfhvmnBe9kgaH1UZXztYIobioKaLfjysJZhqHOsop7lwvAcY0XbqasqL7-glorBOKg/s320/nadal.jpg" width="320" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Quan arriben les Festes també ho fan l'estrès, les compres compulsives i els àpats excessius, però com que aquest blog va sobre llengua em centraré en algunes incorreccions molt típiques i esteses que cada any lluito per eradicar, sense èxit. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Aquest cop ho faré des d'aquí, a veure si com a mínim convenço una persona i aconsegueixo que d'ara endavant faci servir les paraules adequades. No parlaré de tot, en <a href="http://esadir.cat/Nomspropis/fitxa/node/vocabularifestesnadal">aquest enllaç</a> trobem un vocabulari completet relacionat amb les Festes de Nadal, però sí que destacaré les coses que considero més greus i esteses.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Com és malauradament habitual, moltes coses vénen del castellà, de les traduccions literals, com ara la mania de pluralitzar el Nadal. En català no s'ha de dir "aquests Nadals", ni felicitar els Nadals. És "aquest Nadal" i el que felicitem és el Nadal, entenent "Nadal" com el conjunt de les Festes. L'única manera de fer plural el Nadal i no cometre un error és referint-se als de diversos anys, com per exemple quan diem "he passat 3 Nadals a l'estranger". </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhIIjdmlNJ27UZ0FtAMp5fsyEDV3cdHaa-XL45sIjirwfpJZWjVeBKQPYb1XnVbp7tmatPqdzw3U3EFSNSJezRIjaTLPHuYiFTraP9khTCM_oH25aU2d9RhT5ne995MOc0eWALwG7PvFH0/s1600/cagatio.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="212" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhIIjdmlNJ27UZ0FtAMp5fsyEDV3cdHaa-XL45sIjirwfpJZWjVeBKQPYb1XnVbp7tmatPqdzw3U3EFSNSJezRIjaTLPHuYiFTraP9khTCM_oH25aU2d9RhT5ne995MOc0eWALwG7PvFH0/s320/cagatio.jpg" width="320" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Al nostre país el cert és que hi ha costums diferents dels de la resta de l'estat espanyol, en aquestes dates. No només perquè el dia de Sant Esteve és festa, sinó perquè en teoria el dia 25 de desembre hi hauria d'haver el tradicional àpat i prou i el dia anterior, el dia 24, s'haurien de fer els regals... a través del <b>Tió</b>.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
"Caga Tió" és l'inici de la cançó que es canta quan es fa cagar el Tió, però el tronc amb potes, cara i barretina és un <b>Tió </b>o <b>Tió de Nadal</b>, que també es pot veure a l'Aragó i Occitània. Sovint, però, es comet l'error d'anomenar-lo "Cagatió", com si aquest fos el seu nom. El Tió es fa cagar, però no es diu Cagatió. No entraré en la manera de celebrar aquestes festivitats segons la comarca, el poble i fins i tot la família, perquè llavors cadascú diria la seva sobre si els regals es fan el dia 24, el 25, si no se'n fan i es deixen per al dia de Reis, si es donen als menuts a canvi dels versets, si es va o no a la Missa del Gall, en quin moment exacte es fa cagar el Tió... </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Però el que sí que diré és que, es faci el que es faci, el dia 24 es diu <b>Nit de Nadal</b>. No pas "Nitbona", que si algú ho diu està calcant el castellà de mala manera. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEibXgFlifRaBy5v9UtInRzRUWxktoGfbx0CGk68Y52qX9rJ78nIRop8vPD7eNoV95vJC1LFZ2wif7XSkxdQzrRCT8I3_f1XQi5LQ6Wn_DAt0BsDb-8sgiq2AT7ajF0FfSW_AH5YgRHqaV4/s1600/turron-yema-quemada-h.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="192" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEibXgFlifRaBy5v9UtInRzRUWxktoGfbx0CGk68Y52qX9rJ78nIRop8vPD7eNoV95vJC1LFZ2wif7XSkxdQzrRCT8I3_f1XQi5LQ6Wn_DAt0BsDb-8sgiq2AT7ajF0FfSW_AH5YgRHqaV4/s320/turron-yema-quemada-h.jpg" width="320" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
És el primer dia que segurament menjarem -o en tindrem la possibilitat- això, que és <b>torró de crema cremada</b>, no pas de "<i>iema</i>", "<i>gema</i>" ni "<i>gemma</i>". </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEidNrclBkK3I02ogpTEt8UYFJqSf2Rl2L3AMq4Vo7csjKHMifPUAexH71dYIc1Z6joWx-4iRTBGpwooOwleMXOtdNG4VHeqOtM5inIjiD7k1D01DXC2NzulxfsAWD32cffcbfgBtPZMj7I/s1600/20151108_134020+%2528Medium%2529.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEidNrclBkK3I02ogpTEt8UYFJqSf2Rl2L3AMq4Vo7csjKHMifPUAexH71dYIc1Z6joWx-4iRTBGpwooOwleMXOtdNG4VHeqOtM5inIjiD7k1D01DXC2NzulxfsAWD32cffcbfgBtPZMj7I/s320/20151108_134020+%2528Medium%2529.jpg" width="320" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Per cert, aquell escenari en miniatura i ple de figuretes que posem a casa -si tenim temps, lloc i ganes-, que representa el naixement de Jesucrist i l'arribada dels Reis d'Orient, en català es diu <b>Pessebre</b>, no pas Betlem, que altre cop es tracta d'una traducció literal del castellà, idioma en què sí que tenen l'opció de dir "<i>Belén</i>" o "<i>pesebre</i>". </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Saltem, però, una setmana endavant, perquè es produeix el canvi d'any, un esdeveniment que se celebra d'una manera o d'una altra arreu del món.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgJkOxNn7HaC3K62AS3UAB2xbxSd6rrLT_mG2Gb-Mnhh7AANcv5XDuo4PfYQWtSK8PxQFFdsAdqb0mdFzHJPq3YNy0-QGZU7kzKL0dJZFtNDH9Zk78DqCAzGDqiIEDXXWBVCNGyHDJe2OI/s1600/campanades_529x410_1.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="248" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgJkOxNn7HaC3K62AS3UAB2xbxSd6rrLT_mG2Gb-Mnhh7AANcv5XDuo4PfYQWtSK8PxQFFdsAdqb0mdFzHJPq3YNy0-QGZU7kzKL0dJZFtNDH9Zk78DqCAzGDqiIEDXXWBVCNGyHDJe2OI/s320/campanades_529x410_1.jpg" width="320" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Aquella nit en què fem un àpat més informal, però que sempre acaba, de manera invariable, amb la ingestió precipitada de 12 grans o baies de raïm, es diu <b>Nit de Cap d'Any</b>, i el dia 1 de gener és el dia de <b>Cap d'Any</b>. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
"Cap" perquè és el que hi ha al principi de tot. Aquí admeto que jo mateix fins ara no ho sabia, però d'aquell dia <b>no se n'ha de dir "Any Nou"</b>, atès que l'any nou és tot el conjunt d'aquell any que s'estrena. Es pot felicitar l'any nou, és clar, però en fer-ho els nostres desitjos són per al conjunt de 365 o 366 dies, no pas per al primer dia del primer mes i prou. Ara bé, el que no he fet mai, i és profundament incorrecte i calcat, és "Nitvella". </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiJeiBlll2WygPkd5AJGxFinYic245fcKHxzYfuKYv_TAOStxUw0AWUQ-8-gvXl-L3dkM0Ero_kQVO0BkFu1RPVT5KVC0xCtNoZYCeh7s1caa2UzGgXPCGTynKciDew9FMuyvsuvGHbLng/s1600/dOrient-arribada-Barcelona-PERE-VIRGILI_ARAIMA20140105_0142_4.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="213" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiJeiBlll2WygPkd5AJGxFinYic245fcKHxzYfuKYv_TAOStxUw0AWUQ-8-gvXl-L3dkM0Ero_kQVO0BkFu1RPVT5KVC0xCtNoZYCeh7s1caa2UzGgXPCGTynKciDew9FMuyvsuvGHbLng/s320/dOrient-arribada-Barcelona-PERE-VIRGILI_ARAIMA20140105_0142_4.jpg" width="320" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
I ara entrem en un tema polèmic, perquè la gent de les Terres de l'Ebre i del País Valencià se'm tirarà a sobre, però aquests senyors de la imatge són els <b>Reis d'Orient</b>, no pas Reis Mags/Màgics (calc del castellà) ni Reixos, terme molt popular als dialectes de les zones geogràfiques que esmentava però no per això correcte.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Ras i curt, el vocable "Reixos" és una doble pluralització que ve de la pronunciació valenciana de "Reis" com a "Reix", i d'aquí, per influència del castellà, a afegir-hi un plural que de fet ja hi era i, per tant, queda i és redundant. Se me'n refum que hi hagi gent que defensi a mort aquesta paraula, perquè és tan incorrecta com el castellà "<i>pieses</i>". </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Ah, i sobretot, la desfilada que fan pels carrers dels municipis amb més recursos es diu <b>Cavalcada de Reis</b>, no pas "<i>Cavalgata</i>", ni "<i>Cabalgata</i>", ni "<i>Cavalgada</i>". Que també és un problema que detecto cada maleït any. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<br />Moroboshihttp://www.blogger.com/profile/00786310021014392478noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-4860653378270497651.post-53470961872795789532015-07-02T12:45:00.002+02:002015-07-02T12:45:52.508+02:00Els cognoms no pluralitzen, els minions sí<div style="text-align: justify;">
Com que tinc molt de temps lliure, i sobretot m'avorreixo molt tot i que tinc moltíssims llibres, còmics, videojocs, sèries i pel·lícules, una de les coses a què em dedico, gairebé involuntàriament, és observar tendències lingüístiques -sempre com a cosa negativa-, i ja sabeu que vaig fundar aquest bloc per tal de recollir-les.</div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiwp2WoizPYOSmjGkAK3wC2HAvlRVX0yozykRGB9XX4a-rFtMnd7xmw3XnqdGTIrWknbgDOCOcjpdeBb_DslaXgbzKwf_nIOHTDBgy4KfakwUczh5Ak_Lve70zsiDJLHKU8BsNltMMSVZM/s1600/elsminions+%2528Large%2529.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiwp2WoizPYOSmjGkAK3wC2HAvlRVX0yozykRGB9XX4a-rFtMnd7xmw3XnqdGTIrWknbgDOCOcjpdeBb_DslaXgbzKwf_nIOHTDBgy4KfakwUczh5Ak_Lve70zsiDJLHKU8BsNltMMSVZM/s320/elsminions+%2528Large%2529.jpg" width="221" /></a></div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
Amb motiu de l'estrena de <i>Els minions</i>, l'<i>spin-off</i> de la saga <i>Gru</i>, he recordat una de les coses, un dels errors que em fan més ràbia i que he vist pràcticament néixer i créixer al llarg dels darrers anys: <b>la pluralització dels cognoms</b>, sens dubte influència anglosaxona, perquè allà sí que és correcte dir <i>The Simpsons</i>, <i>The Croods</i>, <i>The Flintstones</i>, etc. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg7WGgu01hOjmKYc2J4h3D3DfRM9hJhheaB8qTxNN47nYBP8utjotz33HJ4GJSTdxaP3XKp84QhTr9eUGHNqs63j2BiidaRnm1tjrPNGF2B_jrSlz79pZkcox9u68EuYa68MONHaDgqt2I/s1600/220px-Croods_cartell.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg7WGgu01hOjmKYc2J4h3D3DfRM9hJhheaB8qTxNN47nYBP8utjotz33HJ4GJSTdxaP3XKp84QhTr9eUGHNqs63j2BiidaRnm1tjrPNGF2B_jrSlz79pZkcox9u68EuYa68MONHaDgqt2I/s1600/220px-Croods_cartell.jpg" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Però en català i castellà no, per tant quan veiem <i>Els/Los Simpsons</i> o <i>Els/Los Croods</i>, i ho sentim, i ho veiem oficialitzat i legitimat pels pòsters oficials, estem veient una cosa<b> incorrecta</b>, amb la gravetat afegida que molta gent no ho percep com a tal i ho repeteix, ho escampa.<br />
<br />
És d'aquelles coses que ara ja no hi ha ningú que pugui aturar. Les tendències errònies de la llengua no desapareixen, pel que he observat, s'hi fiqui qui s'hi fiqui, i en el cas castellà, que va ser el primer i d'aquí el calc català, tenim <a href="http://www.fundeu.es/consulta/plural-de-apellidos-437/">l'autoritat de Fundéu per a confirmar el que dic</a>, però només ho troba aquell qui ho busca expressament. No hi ha campanyes informatives. En català l'Optimot també diu això:</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<blockquote class="tr_bq">
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: small;">Quan es fa referència a dos o més membres d'una mateixa família, <b>el
cognom es manté en singular</b>, el nombre només s'indica a través de
l'article. Així, cal dir: <i>els Grau</i>, <i>els Roca</i> i <i>els Serra</i>. Llevat dels casos en què el cognom ja és una forma de plural, com per exemple: <i>Comes</i>, <i>els Comes</i>.</span></div>
</blockquote>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
La incorrecció es veu aviat quan fem l'analogia amb cognoms catalans i castellans. Us imagineu "Els Viles", "Els Cardones", "Els Serres", "Los Rodríguezs" o "Los Garcías"? Oi que fa venir esgarrifances? I que no m'argumenti ningú que els cognoms anglosaxons funcionen diferent, perquè no. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Ara bé, què passa amb els minions? Doncs que no és el seu cognom, això, sinó <b>el seu nom com a espècie</b>. De fet, en anglès "<i>minion</i>" significa "esbirro" o "subordinat", però la gràcia es perd a la traducció al català i al castellà de la saga, ja que el nom passa de comú a propi. Tanmateix, la qüestió del plural es manté: no és un cognom, llavors <b>sí que pluralitza</b>. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
Moroboshihttp://www.blogger.com/profile/00786310021014392478noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4860653378270497651.post-91377538368278381222015-05-17T21:37:00.000+02:002015-05-17T21:38:29.986+02:00Ja he fet l'examen de nivell superior de llengua catalana (C2)<div style="text-align: justify;">
Dominar el català a nivell nadiu és quelcom que veiem com a requisit a la descripció de moltíssimes ofertes de feina, però a l'hora de la veritat ens trobem, gairebé diàriament, treballadors i treballadores de cara al públic que <b>destrossen la llengua</b>. </div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
Hem d'assumir, en veure això, que <b>el domini de la llengua catalana no és imprescindible</b>, en el fons, i que no es té gaire en compte a l'hora de triar candidats. Ni tan sols en un mercat laboral amb tanta competència i tan pocs llocs de treball. Suposo -vaja, n'estic segur- que seria diferent si el català fos <b>una llengua oficial de debò</b>, amb totes les garanties que té un idioma quan assoleix aquesta categoria, però per a aconseguir-ho calen uns quants passos que ja veurem si s'arriben a donar.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
El cas és que jo considero que domino el català a nivell nadiu -no trobo que tingui tant de mèrit, però, ja que es tracta de la meva llengua-, però també ho consideren milers de persones que l'han tocat una mica a l'escola i que, pel fet d'haver nascut a Catalunya, pensen que estan legitimades a afirmar-ho i quedar-se tan amples, i ja he dit que els entrevistadors tenen tendència -els resultats d'aquestes entrevistes ho demostren- a <b>donar-ho per bo</b> <b>sense avaluar-ho adequadament</b>.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
I com que em fa una mica de ràbia que sobre el paper jo tingui el nivell C, el de suficiència, igual que la Vane, la Lore i el Yónatan, pel simple fet de tenir aprovat el Batxillerat, ja feia temps que em rondava pel cap la idea d'aconseguir la <b>certificació del nivell superior</b>, el que abans es deia nivell D, es dóna automàticament -o almenys això és el que tenia entès- als llicenciats en Filologia Catalana i actualment s'anomena C2.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh7U0wW-Wr5ZTNFmWfLz1ywaBuCTYU9KSKYIs6V_Aj2CUmO_ZIhkkmGXbj12EUO8p1ZKMzc5zSoyQ0Ix8TUn3HvL7bRvJRVR2iu8YrRzdQxkgSSSpNNIUbO4ufqfnIRBZKL3uuiSz_27Gc/s1600/9788498048421.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh7U0wW-Wr5ZTNFmWfLz1ywaBuCTYU9KSKYIs6V_Aj2CUmO_ZIhkkmGXbj12EUO8p1ZKMzc5zSoyQ0Ix8TUn3HvL7bRvJRVR2iu8YrRzdQxkgSSSpNNIUbO4ufqfnIRBZKL3uuiSz_27Gc/s1600/9788498048421.jpg" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
Sí, perquè ara, per tal d'equiparar-se amb les altres llengues del <b>Marc Europeu Comú de Referència per a les Llengües</b>, l'examen ha canviat de nom i s'ha adaptat als criteris que es fan servir per a un munt d'altres idiomes del Vell Continent. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Amb el canvi m'he estalviat haver de repassar <b>anàlisi sintàctica, fonètica, variants dialectals i català antic</b>. Reconec que en assabentar-me'n em vaig sentir alleujat, però també em sabia greu no poder-me examinar del nivell D tal com era originalment, sinó fer-ho en una versió alterada i segurament descafeïnada.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
No hi podia fer res, però. I ara que ja m'he examinat el que puc afirmar és que, des del punt de vista gramatical i ortotipogràfic, <b>és un examen fàcil</b>. Almenys per a mi, que en fer ús de la llengua, en emprar-la de debò com a llengua pròpia i materna cada dia, sense cedir fàcilment a l'endèmic canvi al castellà a la mínima, en el fons més o menys ja sabia el que he repassat durant els darrers mesos. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Però l'examen del nivell superior de llengua catalana és també <b>extremament avorrit</b>. M'encanta escriure, només cal veure la llargada de les meves entrades i el fet que condueixo 5 blocs (no m'agrada dir-ne "blogs"), però la gramàtica i l'ortografia, el que s'anomena ús de la llengua, és una part molt petita de l'examen. Tota la resta és <b>elaboració de textos</b> de diversos gèneres a partir de la lectura de 2 o 3 documents. Això, 3 vegades. I una quarta, però aquest cop per tal de preparar una exposició oral. Tots plegats, de temes poc apassionants.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Tinc bones sensacions pel que fa a com em va anar l'examen, i el 3 de setembre sabré si m'he tret el títol o no. Espero que sí, perquè podria demostrar amb un paper el que, modèstia a part, ja sé. I encara que les ofertes de feina per a revisors de textos no siguin precisament abundants, tenir aquest document em pot ajudar a optar a les poquíssimes que vagin apareixent. Ja ho veurem.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
Moroboshihttp://www.blogger.com/profile/00786310021014392478noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-4860653378270497651.post-87065700253473254372015-02-06T11:00:00.000+01:002015-02-06T11:00:01.473+01:00"Ho" dolent d'inventar-se pronoms<br />
<div style="text-align: justify;">
Ja n'hem parlat alguna vegada, de pronoms febles. Sembla, sentint-ne parlar, que és una de les coses més temudes de la llengua catalana, tot i que hi ha trucs i sistemes per a arribar-los a entendre i dominar sense gaires problemes. És qüestió de no posar-nos nerviosos.</div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
I de <b>no inventar-ne</b>, perquè el tema d'avui és un pronom que molts catalanoparlants (per fortuna no pas majoria) fan servir en substitució de la construcció castellana "<i>lo que</i>". I es tracta del pronom <b>ho</b>, que en català existeix, sí, però no en aquest context.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhKFYc_TlhEoeUkhx0-y9kbUbQ8ilfx7a_s4OTGqFlRzOeUzWC8wlSiFkppSBx12hwLcAMhHYAz3OZZtNGdW_VF2dqP5yLipx9deD5fENfKWX0qGyQY4IgMOWG97zsNzHyPUMlnx2-sJaY/s1600/AAAADKtq_8kAAAAAAV8U-Q.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhKFYc_TlhEoeUkhx0-y9kbUbQ8ilfx7a_s4OTGqFlRzOeUzWC8wlSiFkppSBx12hwLcAMhHYAz3OZZtNGdW_VF2dqP5yLipx9deD5fENfKWX0qGyQY4IgMOWG97zsNzHyPUMlnx2-sJaY/s1600/AAAADKtq_8kAAAAAAV8U-Q.jpg" /></a></div>
</div>
<br />
Existeix per exemple quan diem:<br />
<br />
<ul>
<li>Ja<b> ho</b> tenim, això? (que en castellà seria "<i>¿Ya lo tenemos...</i>?") </li>
</ul>
<br />
<div style="text-align: justify;">
És un pronom neutre, perquè ens referim a una cosa que no és masculina ni femenina. També el trobem en construccions com "mira-<b>ho</b>", "deixa-<b>ho </b>córrer", etc. Queda clar que no és "mira-<i>lo</i>", "deixa-<i>lo </i>córrer", etc., errades que cometria un castellanoparlant que tot just comença a aprendre català, però no aquest sector dels ciutadans no és el que comet l'error que analitzo avui.</div>
<br />
<br />
<div style="text-align: justify;">
Quan en castellà —i no m'agrada que ens hàgim d'aprendre una cosa a partir d'un altre idioma, però en aquest cas l'error neix precisament de la influència castellana i és necessari fer-ho així— es fa servir, per dir alguna cosa, "<i>lo malo es que</i>..." o "<i>lo que pasa es que</i>...", en català la manera més correcta d'expressar-ho és fent servir una altra estructura, perquè no hi ha una traducció directa.</div>
<br />
Per exemple:<br />
<br />
<ul>
<li>El problema és que... (millor que "El dolent és que...")</li>
<li>El que passa és que...</li>
</ul>
<br />
<div style="text-align: justify;">
No és correcte dir "<i>lo </i>dolent", en aquesta situació. I compte, que el "lo" que era l'article indefinit en el català antic i que encara es fa servir informalment en alguns dialectes de la nostra llengua (al català nord-occidental, és a dir a les terres de Ponent i de l'Ebre) és una altra qüestió, que no té res a veure amb aquesta. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Suposo que la majoria de la gent té clar que la solució no és agafar el "<i>lo</i>" castellà i passar-lo al català convertint l'o en neutra (i que soni com una u). El que moltes persones no tenen tan clar, i aquest és el tema de l'entrada, és que <b>"<i>ho </i>que passa"</b> i <b>"<i>ho </i>dolent"</b>, o "<b><i>ho </i>mateix</b>", tampoc no són la solució. És una forma inventada, que agafa un pronom que efectivament existeix en català i l'empra en un context inadequat. No ho fem més, si us plau. Eliminem-lo de la nostra llengua en aquest cas, perquè no ens fa cap favor. Gairebé es podria dir que és preferible dir-ho malament, dir "<i>lo</i>", i que el nostre interlocutor ho percebi com un barbarisme. </div>
<br />
<br />
<br />Moroboshihttp://www.blogger.com/profile/00786310021014392478noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-4860653378270497651.post-56402682744275651132014-12-16T15:00:00.000+01:002014-12-16T15:00:04.007+01:00Què ens passa amb els gentilicis?<div style="text-align: justify;">
Avui una piulada (o tuit, o tweet) d'en Pocafeina (<a href="https://twitter.com/Pocafeina">@pocafeina</a>) m'ha inspirat un tema perfectament vàlid per a aquest bloc dedicat a observar, detectar i intentar resoldre problemes lingüístics que tenim, i que sovint estan tan estesos que considero de necessària solució.</div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
El tema d'avui és el dels <b>gentilicis,</b> que molts catalans, sobretot els de l'àrea metropolitana de Barcelona, per influència del castellà, no acabem de dominar (parlo en plural i m'hi incloc, però en realitat com que m'hi fixo jo no hi caic, aviso!). Per alguna raó hi ha alguns gentilicis, i topònims també, que ens resistim a dir i escriure com cal. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj1Va4jGCiYEr_bjDTBTUmG5jkXEe2UXDJsiEI45g6lf0jV7DAF2Z9RtGxa38vUaOddUk8QuOsvZI4ze_eT2PpvnabDEE2FqdeLdWpdk3MKROwq23f7mSMQMMtEUK1-zMyLktRhrw_B4s8/s1600/114892hp2-774402.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj1Va4jGCiYEr_bjDTBTUmG5jkXEe2UXDJsiEI45g6lf0jV7DAF2Z9RtGxa38vUaOddUk8QuOsvZI4ze_eT2PpvnabDEE2FqdeLdWpdk3MKROwq23f7mSMQMMtEUK1-zMyLktRhrw_B4s8/s1600/114892hp2-774402.jpg" height="199" width="320" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Aquest senyor, el meu ídol futbolístic, es diu <b>Ronaldinho</b> i com ja sabeu (i, si no ho sabíeu, amb el nom ja queda clar) és del Brasil. Això és una manera de dir que és <b>brasiler</b>. No "brasileny", que és del tot incorrecte i clarament influït pel castellà. Per més estès que estigui, no és més correcte. Evidentment, el femení és "<b>brasilera</b>", no "brasilenya".</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
El que tenen els gentilicis és que no hi podem buscar una lògica gaire clara. Per exemple, els habitants de Madrid són madrilenys, no madrilers. Per tant, no ens queda altre remei que memoritzar com es diuen les coses. És clar que no ens els podem aprendre tots (de països sí que podríem, però de pobles i ciutats del món ja en serien massa), però amb els més habituals podríem fer un esforç. Habitant d'Hondures? <b>Hondureny/a</b> (aquest funciona igual que en castellà). I de Guatemala? <b>Guatemalenc/a</b>. Compte, que no és "guatemaltec", com podríem pensar veient que en castellà és "<i>guatemalteco</i>". </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg9n5xwHYncMCdWkYp0xsdLh6JShVB874BD9iyhGpomiVFTpYN7yuX6rFLMekOLAqBMVAgKzDzaLPBE7DwxbjeZ-S3zNrY7FJab_oHS8YkA6WZ7EDvk865hrLDZai8wESZrUT_LwuTrpwU/s1600/michael-schumacher-clinically-awake-f1-star-out-coma.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg9n5xwHYncMCdWkYp0xsdLh6JShVB874BD9iyhGpomiVFTpYN7yuX6rFLMekOLAqBMVAgKzDzaLPBE7DwxbjeZ-S3zNrY7FJab_oHS8YkA6WZ7EDvk865hrLDZai8wESZrUT_LwuTrpwU/s1600/michael-schumacher-clinically-awake-f1-star-out-coma.jpg" height="180" width="320" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Aquí tenim un altre esportista que ens podria fer venir mal de cap. En <b>Michael Schumacher</b>, a banda de tenir un cognom per a molts impronunciable que significa "sabater" (tot i que perd l'hac de la paraula "sabater" en alemany, que és "<i>schuhmacher</i>") i en anglès seria Shoemaker (veieu com l'alemany no és tan difícil?) i estar prostrat en una cadira de rodes sense ni tan sols poder parlar per culpa d'un accident d'esquí, és d'<b>Alemanya</b>, i per tant <b>alemany</b>. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Obvi i gens trencador, oi? Però per què tanta gent té problemes amb el nom d'aquest gentilici i, sobretot, amb el del país? És una pregunta mig retòrica. Naturalment quan algú, parlant en català, diu "<i>Alemania</i>", o es refereix a la gent o l'idioma d'allà com a "alemà", sabem que és influència del castellà. Però per què no ens ho aprenem d'una vegada, amb la importància que tenen aquell país i aquella cultura al Vell Continent?</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjvX7dA65zkrPZMqtfcvb5kuRSWQOpRRApc6qsyMHQLAauA_TmHuc3xSFEw1niypA65nlvvYWWrKWwf1Vjt-FJryIbZNpXyJ9m_9qp3ajm0Z7LTiuF7xsgVS3eZvnVLSf-mYW7jg-BqxHA/s1600/20130910232641_86514.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjvX7dA65zkrPZMqtfcvb5kuRSWQOpRRApc6qsyMHQLAauA_TmHuc3xSFEw1niypA65nlvvYWWrKWwf1Vjt-FJryIbZNpXyJ9m_9qp3ajm0Z7LTiuF7xsgVS3eZvnVLSf-mYW7jg-BqxHA/s1600/20130910232641_86514.jpg" height="320" width="240" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Aquest, l'actor i artista marcial <b>Jet Li</b>, va néixer a Beijing i per tant és <b>xinès</b>. Sembla mentida, i la broma ha durat tant que ho considerem gairebé normal, però no s'ha de dir que algú és "xino", i encara menys pronunciar-ho "txino", perquè la x a principi de paraula, en català, és fricativa (que frega). </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Evidentment això també ve del castellà, de la mania de traslladar les paraules adaptant-les el mínim possible al català. I no cal, perquè en català ja tenim la paraula "xinès", que a més és correcta. Fa gràcia (o llàstima, en realitat) observar com també els castellanoparlants tenen tendència a identificar la seva x amb la <i>ch</i>, i escriuen coses com ara "<i>muxo</i>" amb la intenció que es pronunciï "<i>mucho</i>". </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Més cosetes, ja per a acabar: potser no cal que sempre recordem la paraula "moscovita" —tampoc no sobra—, però estaria bé que la capital russa l'anomenéssim com s'ha d'anomenar en català, "<b>Moscou</b>", i no agafar directament del castellà "<i>Moscú</i>", igual que molts fan amb "<i>Alemania</i>". </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjvhgXxEYQj9DfJXeagW7qDMQpXplBTRUPpIA6y28qtZDmDGS-lV0y_P3KG01BHJyIkICZqN2whRUW3zaLBWuaat6zMwDPoQ8EJbssSW7xsXCvi-dg4__vCmsU0UX1J6EUQYRT_m6SMqHg/s1600/Telaviv-pic-Wikip.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjvhgXxEYQj9DfJXeagW7qDMQpXplBTRUPpIA6y28qtZDmDGS-lV0y_P3KG01BHJyIkICZqN2whRUW3zaLBWuaat6zMwDPoQ8EJbssSW7xsXCvi-dg4__vCmsU0UX1J6EUQYRT_m6SMqHg/s1600/Telaviv-pic-Wikip.jpg" height="161" width="320" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Un cas especial (però n'hi ha de semblants) és el que ens trobem amb els habitants d'Israel. Si anem a Tel Aviv coneixerem un munt d'<b>israelians</b>, que són els habitants de l'Israel modern. La paraula "israelita" en català existeix, però s'ha de fer servir només per a referir-se a l'antic Israel i en contextos religiosos. Mai per als israelians com a gentilici, encara que en castellà no hi hagi distinció.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
El mateix passa amb els habitants de la Síria actual, els <b>sirians</b> i les <b>sirianes</b>, que quan ens referim a l'antiga Síria passen a ser <b>siris</b> i <b>síries</b>. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Aquests són només alguns exemples dels problemes que tenim amb els gentilicis i els topònims, els més destacats que se m'han acudit perquè estan molt estesos, gairebé sempre per contaminació del castellà i sempre perquè no ens hi fixem prou.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
Moroboshihttp://www.blogger.com/profile/00786310021014392478noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-4860653378270497651.post-26265282445786522882014-10-03T16:52:00.000+02:002014-10-03T16:54:26.425+02:00Pleonasmes temporals<div style="text-align: justify;">
Un pleonasme, segons l'Optimot, és una <i>r</i><span class="body"><i>edundància d’un element lingüístic en una oració, generalment un pronom feble que no acompleix una nova funció en l’oració</i>. </span></div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<span class="body">És a dir, un element de la frase que repeteix la funció que ja duu a terme un altre element i que, per tant, és innecessari, sobrer i erroni. Com diu la definició, generalment el problema és amb els pronoms febles. Coses com "<i>No n'hi ha préssecs, aquí</i>", estan mal dites. Ha de ser o bé "<i>No n'hi ha, aquí</i>", sempre que per context s'entengui que parlem dels préssecs, que a la frase els substitueix aquesta ena amb apòstrof, o "<i>No hi ha préssecs, aquí</i>". </span></div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<span class="body">Suposo que la idea s'entén, i encara que hi hagi un injustificat temor general als pronoms febles en realitat no són tan difícils d'emprar. Només cal saber quina funció fan les paraules dins d'una frase i evitarem els pleonasmes. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgzcbiiCf3noNQ1yPUEGLclahxwkcxKUcJmPrlkzYP-6xja3nZolvnvZfLSY0nf_QIgbJ02_1lYMQcB12bNA8f5bdncGNhyphenhyphenCVOLZUpiUPPR6-_S1wvILL5ymwq1TqDI_jAmJcUT0pA9SiE/s1600/20130221_211616.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgzcbiiCf3noNQ1yPUEGLclahxwkcxKUcJmPrlkzYP-6xja3nZolvnvZfLSY0nf_QIgbJ02_1lYMQcB12bNA8f5bdncGNhyphenhyphenCVOLZUpiUPPR6-_S1wvILL5ymwq1TqDI_jAmJcUT0pA9SiE/s1600/20130221_211616.jpg" height="240" width="320" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<span class="body"></span><br />
<div style="text-align: justify;">
<span class="body">Però també hi ha pleonasmes d'altres menes, i un que ja fa uns anys que vaig detectar, com gairebé sempre primer en castellà i després també en català, per contaminació, és el que jo anomeno (i potser es diu així i tot) <b>pleonasme temporal</b>.</span></div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<span class="body">Un exemple ben clar: "<i>fa uns anys enrere el vaig detectar</i>". Hi veieu cap problema? Potser no, i és aquest, precisament, el problema. Que malgrat haver-se originat entre sectors d'un nivell cultural no gaire alt i en llengua castellana (se sent molt i molt sovint l'estructura "<i>hace x años atrás</i>"), és fàcil trobar, actualment, persones catalanoparlants, amb estudis superiors i que en general parlen i escriuen bé la nostra llengua, dient coses així. El cas és que el verb aquí ja implica passat, i el concepte "<i>enrere</i>" també, o sigui que repeteixen funció.</span></div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<span class="body">Els pleonasmes, com hem vist més amunt, són la barreja de dues opcions perfectament vàlides per separat, però errònies quan van juntes. En aquest cas hauríem de dir o bé "<i>fa uns anys el vaig detectar</i>" o "<i>uns anys enrere el vaig detectar</i>", si bé també és cert que aquesta segona possibilitat sona estranya (potser millor "<i>el vaig detectar uns anys enrere</i>"), de manera que segurament el que hauríem de fer és eliminar l'"<i>enrere</i>" de la frase i quedar-nos amb el "<i>fa</i>" de tota la vida. </span>
</div>
<div class="SCL_blocInici" style="padding: 10px; text-align: right;">
</div>
<br />
<br />Moroboshihttp://www.blogger.com/profile/00786310021014392478noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4860653378270497651.post-76394485974056004882014-08-01T12:09:00.000+02:002014-08-22T09:59:29.400+02:00Hauríem d'anar amb compte<div style="text-align: justify;">
Com ja he dit altres vegades, aquest bloc no té pas la intenció de fotre's de la gent que no parla bé. Pretén ajudar tot posant de manifest problemes de l'idioma que detecto, i ho trobo necessari especialment en els casos en què detecto problemes en persones que sí que han pogut rebre una educació completa i l'han rebut. </div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
El d'avui torna a ser un d'aquells casos que s'estenen i s'estenen, i que afecten tant els parlants del català com els del castellà, la versió dels quals tractarem al final. Comencem, doncs, amb el català.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<u><b>HAURIA D'HAVER</b></u> </div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
Quan ens lamentem d'alguna cosa i l'atribuïm a una mala decisió del passat, per exemple, hem de dir que no <b>hauríem d'haver</b> fet allò, o que <b>hauríem d'haver </b>fet allò altre. Casos pràctics:</div>
<br />
—No hi hauria d'haver anat, m'ho vaig passar força malament.<br />
<br />
—Hauria d'haver comprat aquell cotxe. Era una ganga.<br />
<br />
<div style="text-align: justify;">
Sembla fàcil, oi? Si sabeu una mica d'anglès veureu que això és el <i>should have</i> o <i>shouldn't have</i>. De fet, és molt fàcil. Però d'un temps ençà, i cada cop més, he detectat <b>dues maneres incorrectes</b> d'expressar aquests passats condicionals compostos, i m'amoïna perquè, com deia més amunt, no els he detectat en persones que no han pogut estudiar com cal, sinó en gent que en general parla bé i ha pogut estudiar com a mínim fins als 18 anys.</div>
<br />
<u><b>HAURIA HAGUT</b></u> <br />
<br />
<div style="text-align: justify;">
La primera d'aquestes maneres errònies d'expressar-ho que tractaré és una que, curiosament, m'he trobat darrerament llegint llibres, i que demostra un cop més que nosaltres, els revisors, estem sense feina perquè les editorials no es miren gaire la qualitat del producte final. Seguint els exemples de dalt, som-hi:</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
—No hi hauria <span style="color: red;">hagut</span> d'anar, m'ho vaig passar força malament.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
—Hauria <span style="color: red;">hagut</span> de comprar aquell cotxe. Era una ganga.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Si ens hi fixem, sembla que estigui ben dit, però aquest "hauria hagut" en realitat implica una obligació hipotètica en el passat que no es va arribar a produir. M'explico amb dos exemples, que serà més fàcil:</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
—Si no m'haguessis deixat diners, <b>hauria hagut</b> de robar-ho.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
—Si no hagués arribat a temps a la parada del bus, <b>hauria hagut </b>de tornar a casa a peu.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Com podem veure, amb això expressem una <b>obligació </b>que hauria tingut lloc en el passat si no s'hagués donat una condició que, en realitat, sí que es va donar. Es podria substituir per alguna cosa com ara "m'hauria vist obligat a". No té res a veure, encara que als llibres ho veiem escrit, amb lamentar-nos per cap acció o inacció en el passat. Ans al contrari: aquí recordem quelcom amb agraïment. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
El truc que se m'acut que podem veure en aquestes frases: <b>un "hauria hagut" va acompanyat d'un "hagués"</b>, explícit o implícit. </div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<u><b>CONFUSIÓ HAURIA/HAGUÉS</b></u> </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Però també hi ha una altra forma composta emparentada amb aquestes que la gent està fent servir malament, cada cop més. És la que canvia el <b>condicional compost</b> ("hauria") pel <b>pretèrit imperfet del subjuntiu</b> ("hagués"). </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
—Jo hi hagués anat, si m'ho haguessis dit.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
—No ho hagués comprat, si m'haguessis dit que ja ho tenies.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Aquestes formes són incorrectes, perquè el condicional desapareix. "Hagués", de fet, apareix en frases en què també podem veure "hauria". En aquestes que he posat d'exemple, i que fa servir molta gent sense adonar-se'n i tot pensant que són correctes, ens trobem <b>dues vegades </b>el pretèrit imperfet del subjuntiu, cosa que ens hauria d'avisar que alguna cosa no rutlla.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
El que volem dir amb aquestes frases és diferent del cas d'"hauria d'haver" (no "hauria hagut"). Aquí volem expressar que si s'hagués donat una condició, s'hauria produït una acció. Com podeu veure, tal com ho explico ja estic fent servir els verbs adequats. Les formes correctes, doncs, serien:</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
—Jo hi <b>hauria</b> anat, si m'ho haguessis dit.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
—No m'ho<b> hauria </b>comprat, si m'haguessis dit que ja ho tenies.</div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
Trobo que és fàcil detectar en quina situació ens trobem i, sobretot, quan ho estem dient malament. El truc que deia: si trobem dos "hagués" (o qualsevol de les seves conjugacions) junts, estem cometent un error. <b>Un "hagués" ha d'anar amb un "hauria"</b>, encara que sigui un "hauria" omès i sobreentès.</div>
<br />
<br />
<b>EN CASTELLÀ</b><br />
<br />
<div style="text-align: justify;">
En castellà passa una cosa semblant. Cada cop més detecto que la gent diu coses com ara <i>yo hubiera ido</i>, o <i>yo lo hubiera hecho</i>, quan la forma correcta seria <i>yo habría ido</i> o <i>yo habría hecho</i>.</div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
És una confusió que en català seria com la d'"hagués" per "hauria". I el truc és el mateix: si en una frase hi ha dues formes iguals, som davant d'un error. </div>
<br />
—<i>Yo <span style="color: red;">hubiera</span> ido, si me lo hubieras dicho</i>. <br />
<br />
—<i>Yo <b>habría</b> ido, si me lo hubieras dicho</i>.<br />
<br />
<div style="text-align: justify;">
La segona és la correcta, perquè diu el que hauríem fet (condicional) si s'hagués produït una condició (pretèrit imperfet de subjuntiu). I a la primera ens haurien de saltar les alarmes si veiem que repetim forma verbal, repeteixo, de manera explícita o implícita.<br />
<br />
Costa una mica més de veure quan se substitueix aquest "<i>hubiera</i>" per la fórmula "<i>de haber</i>", que personalment no m'agrada gens, en casos com "<i>de haberlo sabido</i>" (="<i>si lo hubiera sabido</i>"), però és el mateix. Un "<i>de haberlo sabido</i>", si som dels que emprem aquesta expressió, va acompanyat per un "<i>habría"</i>. Mai per un "<i>hubiera</i>".<br />
<br />
Ara bé, en castellà són molt d'adaptar els usos populars i acceptar-los com a norma, i hi ha moltes veus autoritzades que <b>accepten aquesta alternança</b> d'"<i>habría</i>" i "<i>hubiera</i>", que personalment no crec que tingui sentit, atès que són funcions diferents.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<br />
<br />Moroboshihttp://www.blogger.com/profile/00786310021014392478noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4860653378270497651.post-89482720518081457722014-02-19T13:11:00.000+01:002014-02-26T14:08:25.117+01:00Compte amb les esses<div style="text-align: justify;">
Ja vaig dir en ressuscitar aquest bloc, en la seva segona entrada en 5 anys, que aniria fent aportacions a mesura que se m'acudissin les coses, i reconec que això no ha tingut la continuïtat que hauria desitjat, però com que hi ha un problema que cada cop és més present al nostre català parlat (i escrit) no puc aguantar més i aprofito per cuidar una mica aquest bloc.</div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
Parlo de les <b>esses</b>, aquelles lletres que de vegades vénen soles i de vegades amb una bessona, possibilitats que d'un temps ençà <b>s'estan fent servir malament</b> i, de retruc, està afectant la llengua escrita i, el que és pitjor, influïnt cada cop més gent, gent que abans les emprava correctament, a còpia de repetir i perpetuar l'error.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEim1-F-Ua-UGwsV55HeBgiurcKYtETz6Mhw7x03WU9eKWs57btpEk-1Sth3fSa_i5jC6QWkghvOzY67ZV4NyHKWUPKmn5oBzOyGW_nUtczDhiAS0srrj1wIEXogPKDMyztQn7ALd2ZiXZQ/s1600/essa.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEim1-F-Ua-UGwsV55HeBgiurcKYtETz6Mhw7x03WU9eKWs57btpEk-1Sth3fSa_i5jC6QWkghvOzY67ZV4NyHKWUPKmn5oBzOyGW_nUtczDhiAS0srrj1wIEXogPKDMyztQn7ALd2ZiXZQ/s1600/essa.jpg" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Hi ha dues menes d'esses, en català: <b>la sonora i la sorda</b>. La sonora és la que fa que en posar-nos uns dits a la gola notem com aquesta ens vibra en pronunciar-la, com en el cas de "casa", "empresa" o "desar", i que també es pot trobar amb altres grafies, com en els casos de "zona" o "esmorzar". </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
La sorda, per la seva banda, <b>no fa vibrar la gola </b>encara que l'allarguem, i normalment es representa duplicada, com en el cas de "passa", "massa" o "comissió". També sonen així paraules amb altres grafies, com ara "abraçar", i les paraules que comencen amb una sola essa, però que en no anar entre vocals (ja que, com diem, la paraula <b>comença</b> amb essa) sona sorda, com ara a "saber" o "superar". </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Fins aquí és una qüestió de <b>memoritzar les paraules</b>, sabent com s'escriuen i pronunciant-les en conseqüència. És un procés llarg però que s'aprèn a l'escola, i a una persona que ha acabat com a mínim l'educació secundària se li hauria d'exigir dominar aquest tema. En queden excloses, però, les persones amb problemes de dicció, que s'ha de solucionar amb l'ajuda d'un logopeda —si es vol—, i podríem perdonar també les que, per edat, no van gaudir de l'ensenyament en català perquè durant dècades va estar prohibit. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhj3v5rorjT6-1FhvFAIdMQcU76PqWwt5cAKb96fuCSTokczqMx5D2kjodSS4Gey1aOAcsPoFJWDUnCzVBN2ODvOJeYPSGVQfseQ7G4Hrz94DI5ukoUUR_kt0rpO9faVBuoeeRPpfd-6Ec/s1600/27540_cervesseria_el_raco_producto_1_normal.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhj3v5rorjT6-1FhvFAIdMQcU76PqWwt5cAKb96fuCSTokczqMx5D2kjodSS4Gey1aOAcsPoFJWDUnCzVBN2ODvOJeYPSGVQfseQ7G4Hrz94DI5ukoUUR_kt0rpO9faVBuoeeRPpfd-6Ec/s1600/27540_cervesseria_el_raco_producto_1_normal.jpg" height="285" width="320" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
Ara bé, el problema amb les esses, que com dic he detectat que augmenta ràpidament, és que hi ha moltíssima gent que <b>no sap com s'escriuen les paraules</b>, si amb una o dues esses, i el que és pitjor: s'ha començat a <b>confondre la pronunciació de l'essa sonora amb la grafia "ss"</b>, de manera que per exemple hi ha persones que pronuncien bé "empresa" però l'escriuen "empressa", i quantes cerveseries tenen un cartell on hi diu "cervesseria"? Jo n'he vist unes quantes. De retruc es produeix un fenomen contrari: hi ha gent que sap que "comissió" s'escriu amb dues esses però el que pronuncia és "comisió", amb una essa i per tant sonora en trobar-se entre dues vocals. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
En resum, tenim un problema múltiple que consisteix en què cada cop hi ha més gent que pensa que "ss" és essa sonora i "s" és sorda, gent que té un dels dos problemes i gent que els té tots dos, i fins i tot gent que no té cap problema a l'hora d'escriure però que, segurament per influència del que sent al seu entorn, ha començat a pronunciar malament, sobretot en el cas de les "ss" que esdevenen sonores ("comissió", "pressió", etc.)</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Què podem fer per a solucionar-ho? Bé, és imprescindible repassar com s'escriuen aquestes paraules, perquè saber-ho està clar que ho sabem si hem anat a l'escola, i també que anem amb compte per tal de no deixar que el nostre entorn ens faci, per contagi, començar a dir malament les esses que abans dèiem bé. I, per què no, corregir els que ho facin malament, amb una amabilitat que reflecteixi la nostra intenció d'ajudar.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
Moroboshihttp://www.blogger.com/profile/00786310021014392478noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-4860653378270497651.post-68660337955741879782013-10-18T18:28:00.000+02:002013-10-18T18:28:26.558+02:00Sentir o escoltar?<div style="text-align: justify;">
Fa 5 anys que vaig inaugurar aquest bloc, però no vaig anar més enllà del missatge de benvinguda. No sé per què va ser, ja que després n'he dut —i encara ho faig— 4 alhora, però els motius pels quals el vaig obrir continuen vigents i és per això que l'he volgut descongelar.</div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
Es tracta de fer entrades sobre <b>qüestions lingüístiques que m'amoïnen</b> i que crec que haurien d'amoïnar qualsevol persona que vulgui parlar bé, i com que veig que hi ha determinats errors que es repeteixen i es fan cada vegada més presents, vull aportar el meu granet de sorra intentant que el nombre més gran de gent possible els pugui deixar de cometre. </div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEja3u3NhRk-DGjJwcCzHUHloDw1jbWsT8qZoVZyUsMnjbCf0L54iXqOsbeeBgZcwdT1kI_ogbp9_YEJLbdjrnLkJtrUan3eJ-zrRBMdUwN16qLnXRNHL3zhgu0VI1Fml5kjYej7VqFlMLk/s1600/sentirescoltar.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="213" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEja3u3NhRk-DGjJwcCzHUHloDw1jbWsT8qZoVZyUsMnjbCf0L54iXqOsbeeBgZcwdT1kI_ogbp9_YEJLbdjrnLkJtrUan3eJ-zrRBMdUwN16qLnXRNHL3zhgu0VI1Fml5kjYej7VqFlMLk/s320/sentirescoltar.jpg" width="320" /></a></div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
No és cap secret que a <b>l'àrea de Barcelona</b>, a causa dels orígens territorials de la gent que hi habita o dels seus pares i avis, hi ha una forta influència del castellà, i això ho he notat, entre moltes altres coses, en una tendència que vaig detectar primer en castellà i que ara es pot veure sovint en la llengua catalana, i el que és més preocupant, entre persones que es mouen en un ambient catalanoparlant i que, per tant, no haurien de cometre aquests errors. </div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
Es tracta de l'estesa confusió entre els verbs <b>sentir</b> i <b>escoltar</b>, que molta gent fa servir com a sinònims quan no ho són pas. El primer és una <b>capacitat</b>, és el que ens permeten les nostres oïdes si no patim sordesa. El segon, en canvi, implica una <b>intenció</b>. És fàcil diferenciar-los, oi? Doncs cada cop se senten (no s'escolten) més frases com aquestes:</div>
<br />
<ul>
<li><i>Crida més, que no t'escolto</i></li>
<li><i>No s'escolta!</i></li>
<li><i>No ho he escoltat mai, això </i></li>
</ul>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Són usos molt estesos, però no per això correctes. En tots aquests casos (d'errors en el sentit invers, sincerament, no n'he sentit cap) el verb adequat és <b>sentir</b>, perquè són situacions que tenen a veure amb la capacitat auditiva. </div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
Sentir és percebre el so només pel fet físic de poder-ho fer. Si no tenim cap problema d'oïda, sentim. No hi ha voluntat per part nostra. Per tant, quan algú no parla gaire alt és possible que no el <b>sentim</b>, però segur que l'estem escoltant. No escoltar algú que ens parla és de mala educació, llevat que en tinguem un bon motiu. De la mateixa manera, si el volum d'un altaveu és massa baix o hi ha massa soroll a l'ambient el que hem de dir és que <b>no se sent</b>. I quan ens diuen alguna cosa que ens resulta del tot nova i ens sorprèn, el que passa és que no ho havíem <b>sentit</b> mai.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
La música, en general, <b>s'escolta</b>. Ho fem intencionadament. En canvi, si no l'hem posat nosaltres, ni hem anat expressament a cap lloc on hi ha música posada, i la melodia ens arriba sense que ens ho esperem, <b>sentim</b> aquella música. És fàcil, oi? Doncs ja no tenim excusa.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<br />
<br />Moroboshihttp://www.blogger.com/profile/00786310021014392478noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4860653378270497651.post-56904201815477245752008-08-06T15:28:00.000+02:002009-06-04T17:19:02.508+02:00Benvinguts a Llengua Podrida<div style="text-align: justify;">Amb aquest títol tan desagradable enceto un nou bloc sobre una de les coses que més em fascinen i inquieten. Procuraré no entrar en polèmiques sobre el bilingüisme i em limitaré a parlar del <strong>mal ús de la llengua</strong>, tant en català com en castellà, perquè és un fenomen que considero que no podem aturar per més que escrivim si la gent no llegeix, però ja que hi som ens en fotrem. I això és el que faré aquí: <strong>fotre'm de la gent que parla malament</strong>. No, ara de debò, només pretenc, tot i que segurament no arribaré a ningú, conscienciar sobre la necessitat de parlar bé. Com que sovint, probablement cada dia, sento o llegeixo coses que fan mal a l'oïda o la vista, respectivament, les relataré aquí.<br /><br />Abans de començar amb el primer cas que em ve a la memòria per proximitat temporal vull avisar que no sóc filòleg i que sóc el primer en cometre errors, però intento anar-los polint dia rere dia. Dit això, som-hi: L'altre dia, en unes circumstàncies que no val la pena esmentar aquí perquè no aporten res a la història, vaig obrir la porta al carter i mentre intercanviàvem una signatura per un paquet el gat es va escapar (no patiu, no va anar gaire lluny) i el senyor missatger va dir: <strong>"ah, segur que fa olor de les gates"</strong>. En aquell primer moment no en vaig ser plenament conscient, però després vaig analitzar aquell error. Era la traducció literal del castellà <strong><em>"huele a las gatas"</em></strong>. És a dir, <strong>"sent l'olor de les gates"</strong>. Això passa molt sovint i segur que en tornaré a parlar.<br /><br />Les traduccions literals són pròpies de la gent que no domina gaire un dels dos idiomes, generalment persones castellanoparlants que fan un esforç per emprar el català en la seva vida quotidiana i no han tingut una educació en la llengua del país que les ha acollit, però també dels catalanoparlants envaïts per les expressions calcades del castellà, molt habituals a la capital catalana per més que, en teoria (faig un breu <em>off-topic</em> per dir, si algú no ho sap, que almenys a Barcelona encara hi ha escoles <strong>públiques</strong> que passen de la immersió lingüística i segueixen un model molt semblant al basc i deixen als pares la tria de l'idioma en què els seus fills s'educaran, cosa que es nota de seguida parlant amb diverses persones que van anar a la mateixa escola i al mateix curs durant el mateix any, però a classes diferents), hàgim rebut una educació en català. Un exemple d'això que dic, aquest cop doncs un error de catalanoparlant contaminat: "Sap a peix". En català les coses no saben, sinó que tenen gust.<br /><br /><br /></div>Moroboshihttp://www.blogger.com/profile/00786310021014392478noreply@blogger.com2