Per Nadal, parlem bé

Tenia el blog molt abandonat, però aprofito l'avinentesa de les dates que són i faig una nova entrada, aquest cop dedicada a identificar i intentar neutralitzar errors idiomàtics freqüents en el vocabulari específic de les Festes. Digueu-me oportunista.

Quan arriben les Festes també ho fan l'estrès, les compres compulsives i els àpats excessius, però com que aquest blog va sobre llengua em centraré en algunes incorreccions molt típiques i esteses que cada any lluito per eradicar, sense èxit. 

Aquest cop ho faré des d'aquí, a veure si com a mínim convenço una persona i aconsegueixo que d'ara endavant faci servir les paraules adequades. No parlaré de tot, en aquest enllaç trobem un vocabulari completet relacionat amb les Festes de Nadal, però sí que destacaré les coses que considero més greus i esteses.

Com és malauradament habitual, moltes coses vénen del castellà, de les traduccions literals, com ara la mania de pluralitzar el Nadal. En català no s'ha de dir "aquests Nadals", ni felicitar els Nadals. És "aquest Nadal" i el que felicitem és el Nadal, entenent "Nadal" com el conjunt de les Festes. L'única manera de fer plural el Nadal i no cometre un error és referint-se als de diversos anys, com per exemple quan diem "he passat 3 Nadals a l'estranger". 

Al nostre país el cert és que hi ha costums diferents dels de la resta de l'estat espanyol, en aquestes dates. No només perquè el dia de Sant Esteve és festa, sinó perquè en teoria el dia 25 de desembre hi hauria d'haver el tradicional àpat i prou i el dia anterior, el dia 24, s'haurien de fer els regals... a través del Tió.

"Caga Tió" és l'inici de la cançó que es canta quan es fa cagar el Tió, però el tronc amb potes, cara i barretina és un Tió o Tió de Nadal, que també es pot veure a l'Aragó i Occitània. Sovint, però, es comet l'error d'anomenar-lo "Cagatió", com si aquest fos el seu nom. El Tió es fa cagar, però no es diu Cagatió. No entraré en la manera de celebrar aquestes festivitats segons la comarca, el poble i fins i tot la família, perquè llavors cadascú diria la seva sobre si els regals es fan el dia 24, el 25, si no se'n fan i es deixen per al dia de Reis, si es donen als menuts a canvi dels versets, si es va o no a la Missa del Gall, en quin moment exacte es fa cagar el Tió... 

Però el que sí que diré és que, es faci el que es faci, el dia 24 es diu Nit de Nadal. No pas "Nitbona", que si algú ho diu està calcant el castellà de mala manera. 

És el primer dia que segurament menjarem -o en tindrem la possibilitat- això, que és torró de crema cremada, no pas de "iema", "gema" ni "gemma". 

Per cert, aquell escenari en miniatura i ple de figuretes que posem a casa -si tenim temps, lloc i ganes-, que representa el naixement de Jesucrist i l'arribada dels Reis d'Orient, en català es diu Pessebre, no pas Betlem, que altre cop es tracta d'una traducció literal del castellà, idioma en què sí que tenen l'opció de dir "Belén" o "pesebre". 

Saltem, però, una setmana endavant, perquè es produeix el canvi d'any, un esdeveniment que se celebra d'una manera o d'una altra arreu del món.

Aquella nit en què fem un àpat més informal, però que sempre acaba, de manera invariable, amb la ingestió precipitada de 12 grans o baies de raïm, es diu Nit de Cap d'Any, i el dia 1 de gener és el dia de Cap d'Any. 

"Cap" perquè és el que hi ha al principi de tot. Aquí admeto que jo mateix fins ara no ho sabia, però d'aquell dia no se n'ha de dir "Any Nou", atès que l'any nou és tot el conjunt d'aquell any que s'estrena. Es pot felicitar l'any nou, és clar, però en fer-ho els nostres desitjos són per al conjunt de 365 o 366 dies, no pas per al primer dia del primer mes i prou. Ara bé, el que no he fet mai, i és profundament incorrecte i calcat, és "Nitvella". 

I ara entrem en un tema polèmic, perquè la gent de les Terres de l'Ebre i del País Valencià se'm tirarà a sobre, però aquests senyors de la imatge són els Reis d'Orient, no pas Reis Mags/Màgics (calc del castellà) ni Reixos, terme molt popular als dialectes de les zones geogràfiques que esmentava però no per això correcte.

Ras i curt, el vocable "Reixos" és una doble pluralització que ve de la pronunciació valenciana de "Reis" com a "Reix", i d'aquí, per influència del castellà, a afegir-hi un plural que de fet ja hi era i, per tant, queda i és redundant. Se me'n refum que hi hagi gent que defensi a mort aquesta paraula, perquè és tan incorrecta com el castellà "pieses". 

Ah, i sobretot, la desfilada que fan pels carrers dels municipis amb més recursos es diu Cavalcada de Reis, no pas "Cavalgata", ni "Cabalgata", ni "Cavalgada". Que també és un problema que detecto cada maleït any.