Ja he fet l'examen de nivell superior de llengua catalana (C2)

Dominar el català a nivell nadiu és quelcom que veiem com a requisit a la descripció de moltíssimes ofertes de feina, però a l'hora de la veritat ens trobem, gairebé diàriament, treballadors i treballadores de cara al públic que destrossen la llengua. 

Hem d'assumir, en veure això, que el domini de la llengua catalana no és imprescindible, en el fons, i que no es té gaire en compte a l'hora de triar candidats. Ni tan sols en un mercat laboral amb tanta competència i tan pocs llocs de treball. Suposo -vaja, n'estic segur- que seria diferent si el català fos una llengua oficial de debò, amb totes les garanties que té un idioma quan assoleix aquesta categoria, però per a aconseguir-ho calen uns quants passos que ja veurem si s'arriben a donar.

El cas és que jo considero que domino el català a nivell nadiu -no trobo que tingui tant de mèrit, però, ja que es tracta de la meva llengua-, però també ho consideren milers de persones que l'han tocat una mica a l'escola i que, pel fet d'haver nascut a Catalunya, pensen que estan legitimades a afirmar-ho i quedar-se tan amples, i ja he dit que els entrevistadors tenen tendència -els resultats d'aquestes entrevistes ho demostren- a donar-ho per bo sense avaluar-ho adequadament.

I com que em fa una mica de ràbia que sobre el paper jo tingui el nivell C, el de suficiència, igual que la Vane, la Lore i el Yónatan, pel simple fet de tenir aprovat el Batxillerat, ja feia temps que em rondava pel cap la idea d'aconseguir la certificació del nivell superior, el que abans es deia nivell D, es dóna automàticament -o almenys això és el que tenia entès- als llicenciats en Filologia Catalana i actualment s'anomena C2.

Sí, perquè ara, per tal d'equiparar-se amb les altres llengues del Marc Europeu Comú de Referència per a les Llengües, l'examen ha canviat de nom i s'ha adaptat als criteris que es fan servir per a un munt d'altres idiomes del Vell Continent. 

Amb el canvi m'he estalviat haver de repassar anàlisi sintàctica, fonètica, variants dialectals i català antic. Reconec que en assabentar-me'n em vaig sentir alleujat, però també em sabia greu no poder-me examinar del nivell D tal com era originalment, sinó fer-ho en una versió alterada i segurament descafeïnada.

No hi podia fer res, però. I ara que ja m'he examinat el que puc afirmar és que, des del punt de vista gramatical i ortotipogràfic, és un examen fàcil. Almenys per a mi, que en fer ús de la llengua, en emprar-la de debò com a llengua pròpia i materna cada dia, sense cedir fàcilment a l'endèmic canvi al castellà a la mínima, en el fons més o menys ja sabia el que he repassat durant els darrers mesos. 

Però l'examen del nivell superior de llengua catalana és també extremament avorrit. M'encanta escriure, només cal veure la llargada de les meves entrades i el fet que condueixo 5 blocs (no m'agrada dir-ne "blogs"), però la gramàtica i l'ortografia, el que s'anomena ús de la llengua, és una part molt petita de l'examen. Tota la resta és elaboració de textos de diversos gèneres a partir de la lectura de 2 o 3 documents. Això, 3 vegades. I una quarta, però aquest cop per tal de preparar una exposició oral. Tots plegats, de temes poc apassionants.

Tinc bones sensacions pel que fa a com em va anar l'examen, i el 3 de setembre sabré si m'he tret el títol o no. Espero que sí, perquè podria demostrar amb un paper el que, modèstia a part, ja sé. I encara que les ofertes de feina per a revisors de textos no siguin precisament abundants, tenir aquest document em pot ajudar a optar a les poquíssimes que vagin apareixent. Ja ho veurem.