Un pleonasme, segons l'Optimot, és una redundància d’un element lingüístic en una oració, generalment un pronom feble que no acompleix una nova funció en l’oració.
És a dir, un element de la frase que repeteix la funció que ja duu a terme un altre element i que, per tant, és innecessari, sobrer i erroni. Com diu la definició, generalment el problema és amb els pronoms febles. Coses com "No n'hi ha préssecs, aquí", estan mal dites. Ha de ser o bé "No n'hi ha, aquí", sempre que per context s'entengui que parlem dels préssecs, que a la frase els substitueix aquesta ena amb apòstrof, o "No hi ha préssecs, aquí".
Suposo que la idea s'entén, i encara que hi hagi un injustificat temor general als pronoms febles en realitat no són tan difícils d'emprar. Només cal saber quina funció fan les paraules dins d'una frase i evitarem els pleonasmes.
Però també hi ha pleonasmes d'altres menes, i un que ja fa uns anys que vaig detectar, com gairebé sempre primer en castellà i després també en català, per contaminació, és el que jo anomeno (i potser es diu així i tot) pleonasme temporal.
Un exemple ben clar: "fa uns anys enrere el vaig detectar". Hi veieu cap problema? Potser no, i és aquest, precisament, el problema. Que malgrat haver-se originat entre sectors d'un nivell cultural no gaire alt i en llengua castellana (se sent molt i molt sovint l'estructura "hace x años atrás"), és fàcil trobar, actualment, persones catalanoparlants, amb estudis superiors i que en general parlen i escriuen bé la nostra llengua, dient coses així. El cas és que el verb aquí ja implica passat, i el concepte "enrere" també, o sigui que repeteixen funció.
Els pleonasmes, com hem vist més amunt, són la barreja de dues opcions perfectament vàlides per separat, però errònies quan van juntes. En aquest cas hauríem de dir o bé "fa uns anys el vaig detectar" o "uns anys enrere el vaig detectar", si bé també és cert que aquesta segona possibilitat sona estranya (potser millor "el vaig detectar uns anys enrere"), de manera que segurament el que hauríem de fer és eliminar l'"enrere" de la frase i quedar-nos amb el "fa" de tota la vida.
