Què ens passa amb els gentilicis?

Avui una piulada (o tuit, o tweet) d'en Pocafeina (@pocafeina) m'ha inspirat un tema perfectament vàlid per a aquest bloc dedicat a observar, detectar i intentar resoldre problemes lingüístics que tenim, i que sovint estan tan estesos que considero de necessària solució.

El tema d'avui és el dels gentilicis, que molts catalans, sobretot els de l'àrea metropolitana de Barcelona, per influència del castellà, no acabem de dominar (parlo en plural i m'hi incloc, però en realitat com que m'hi fixo jo no hi caic, aviso!). Per alguna raó hi ha alguns gentilicis, i topònims també, que ens resistim a dir i escriure com cal.

Aquest senyor, el meu ídol futbolístic, es diu Ronaldinho i com ja sabeu (i, si no ho sabíeu, amb el nom ja queda clar) és del Brasil. Això és una manera de dir que és brasiler. No "brasileny", que és del tot incorrecte i clarament influït pel castellà. Per més estès que estigui, no és més correcte. Evidentment, el femení és "brasilera", no "brasilenya".

El que tenen els gentilicis és que no hi podem buscar una lògica gaire clara. Per exemple, els habitants de Madrid són madrilenys, no madrilers. Per tant, no ens queda altre remei que memoritzar com es diuen les coses. És clar que no ens els podem aprendre tots (de països sí que podríem, però de pobles i ciutats del món ja en serien massa), però amb els més habituals podríem fer un esforç. Habitant d'Hondures? Hondureny/a (aquest funciona igual que en castellà). I de Guatemala? Guatemalenc/a. Compte, que no és "guatemaltec", com podríem pensar veient que en castellà és "guatemalteco". 

Aquí tenim un altre esportista que ens podria fer venir mal de cap. En Michael Schumacher, a banda de tenir un cognom per a molts impronunciable que significa "sabater" (tot i que perd l'hac de la paraula "sabater" en alemany, que és "schuhmacher") i en anglès seria Shoemaker (veieu com l'alemany no és tan difícil?) i estar prostrat en una cadira de rodes sense ni tan sols poder parlar per culpa d'un accident d'esquí, és d'Alemanya, i per tant alemany.

Obvi i gens trencador, oi? Però per què tanta gent té problemes amb el nom d'aquest gentilici i, sobretot, amb el del país? És una pregunta mig retòrica. Naturalment quan algú, parlant en català, diu "Alemania", o es refereix a la gent o l'idioma d'allà com a "alemà", sabem que és influència del castellà. Però per què no ens ho aprenem d'una vegada, amb la importància que tenen aquell país i aquella cultura al Vell Continent?

Aquest, l'actor i artista marcial Jet Li, va néixer a Beijing i per tant és xinès. Sembla mentida, i la broma ha durat tant que ho considerem gairebé normal, però no s'ha de dir que algú és "xino", i encara menys pronunciar-ho "txino", perquè la x a principi de paraula, en català, és fricativa (que frega).

Evidentment això també ve del castellà, de la mania de traslladar les paraules adaptant-les el mínim possible al català. I no cal, perquè en català ja tenim la paraula "xinès", que a més és correcta. Fa gràcia (o llàstima, en realitat) observar com també els castellanoparlants tenen tendència a identificar la seva x amb la ch, i escriuen coses com ara "muxo" amb la intenció que es pronunciï "mucho".

Més cosetes, ja per a acabar: potser no cal que sempre recordem la paraula "moscovita" —tampoc no sobra—, però estaria bé que la capital russa l'anomenéssim com s'ha d'anomenar en català, "Moscou", i no agafar directament del castellà "Moscú", igual que molts fan amb "Alemania".

Un cas especial (però n'hi ha de semblants) és el que ens trobem amb els habitants d'Israel. Si anem a Tel Aviv coneixerem un munt d'israelians, que són els habitants de l'Israel modern. La paraula "israelita" en català existeix, però s'ha de fer servir només per a referir-se a l'antic Israel i en contextos religiosos. Mai per als israelians com a gentilici, encara que en castellà no hi hagi distinció.

El mateix passa amb els habitants de la Síria actual, els sirians i les sirianes, que quan ens referim a l'antiga Síria passen a ser siris i síries. 

Aquests són només alguns exemples dels problemes que tenim amb els gentilicis i els topònims, els més destacats que se m'han acudit perquè estan molt estesos, gairebé sempre per contaminació del castellà i sempre perquè no ens hi fixem prou.