Amb aquest títol tan desagradable enceto un nou bloc sobre una de les coses que més em fascinen i inquieten. Procuraré no entrar en polèmiques sobre el bilingüisme i em limitaré a parlar del mal ús de la llengua, tant en català com en castellà, perquè és un fenomen que considero que no podem aturar per més que escrivim si la gent no llegeix, però ja que hi som ens en fotrem. I això és el que faré aquí: fotre'm de la gent que parla malament. No, ara de debò, només pretenc, tot i que segurament no arribaré a ningú, conscienciar sobre la necessitat de parlar bé. Com que sovint, probablement cada dia, sento o llegeixo coses que fan mal a l'oïda o la vista, respectivament, les relataré aquí.
Abans de començar amb el primer cas que em ve a la memòria per proximitat temporal vull avisar que no sóc filòleg i que sóc el primer en cometre errors, però intento anar-los polint dia rere dia. Dit això, som-hi: L'altre dia, en unes circumstàncies que no val la pena esmentar aquí perquè no aporten res a la història, vaig obrir la porta al carter i mentre intercanviàvem una signatura per un paquet el gat es va escapar (no patiu, no va anar gaire lluny) i el senyor missatger va dir: "ah, segur que fa olor de les gates". En aquell primer moment no en vaig ser plenament conscient, però després vaig analitzar aquell error. Era la traducció literal del castellà "huele a las gatas". És a dir, "sent l'olor de les gates". Això passa molt sovint i segur que en tornaré a parlar.
Les traduccions literals són pròpies de la gent que no domina gaire un dels dos idiomes, generalment persones castellanoparlants que fan un esforç per emprar el català en la seva vida quotidiana i no han tingut una educació en la llengua del país que les ha acollit, però també dels catalanoparlants envaïts per les expressions calcades del castellà, molt habituals a la capital catalana per més que, en teoria (faig un breu off-topic per dir, si algú no ho sap, que almenys a Barcelona encara hi ha escoles públiques que passen de la immersió lingüística i segueixen un model molt semblant al basc i deixen als pares la tria de l'idioma en què els seus fills s'educaran, cosa que es nota de seguida parlant amb diverses persones que van anar a la mateixa escola i al mateix curs durant el mateix any, però a classes diferents), hàgim rebut una educació en català. Un exemple d'això que dic, aquest cop doncs un error de catalanoparlant contaminat: "Sap a peix". En català les coses no saben, sinó que tenen gust.
Abans de començar amb el primer cas que em ve a la memòria per proximitat temporal vull avisar que no sóc filòleg i que sóc el primer en cometre errors, però intento anar-los polint dia rere dia. Dit això, som-hi: L'altre dia, en unes circumstàncies que no val la pena esmentar aquí perquè no aporten res a la història, vaig obrir la porta al carter i mentre intercanviàvem una signatura per un paquet el gat es va escapar (no patiu, no va anar gaire lluny) i el senyor missatger va dir: "ah, segur que fa olor de les gates". En aquell primer moment no en vaig ser plenament conscient, però després vaig analitzar aquell error. Era la traducció literal del castellà "huele a las gatas". És a dir, "sent l'olor de les gates". Això passa molt sovint i segur que en tornaré a parlar.
Les traduccions literals són pròpies de la gent que no domina gaire un dels dos idiomes, generalment persones castellanoparlants que fan un esforç per emprar el català en la seva vida quotidiana i no han tingut una educació en la llengua del país que les ha acollit, però també dels catalanoparlants envaïts per les expressions calcades del castellà, molt habituals a la capital catalana per més que, en teoria (faig un breu off-topic per dir, si algú no ho sap, que almenys a Barcelona encara hi ha escoles públiques que passen de la immersió lingüística i segueixen un model molt semblant al basc i deixen als pares la tria de l'idioma en què els seus fills s'educaran, cosa que es nota de seguida parlant amb diverses persones que van anar a la mateixa escola i al mateix curs durant el mateix any, però a classes diferents), hàgim rebut una educació en català. Un exemple d'això que dic, aquest cop doncs un error de catalanoparlant contaminat: "Sap a peix". En català les coses no saben, sinó que tenen gust.
No entenc com et queixes tant què la gent no sap parlar i després escrius un text tot seguit, sense dividir en paràgrafs. Et recomane llegir La cuina de l'escriptura.
ResponEliminaTots tenim errors, així doncs hem de ser una mica més transigents quan critiquem a la resta.
Tens raó. De tota manera el bloc sempre serà de queixa, ja és la seva essència i així ho vaig dir al primer i de moment únic missatge, per tant no et donaré la raó pel que fa a la transigència, perquè de fet aquí volia parlar de coses molt flagrants. A més a més ja hi dic que no sóc cap filòleg i que sóc el primer que pot cometre errors, per tant no entenc què és el que t'ha ofès.
ResponEliminaM'agradaria saber com el vas descobrir, el bloc, per cert. Ara procediré a fer paràgrafs. Gràcies pel comentari.