divendres, 18 d’octubre de 2013

Sentir o escoltar?

Fa 5 anys que vaig inaugurar aquest bloc, però no vaig anar més enllà del missatge de benvinguda. No sé per què va ser, ja que després n'he dut —i encara ho faig— 4 alhora, però els motius pels quals el vaig obrir continuen vigents i és per això que l'he volgut descongelar.

Es tracta de fer entrades sobre qüestions lingüístiques que m'amoïnen i que crec que haurien d'amoïnar qualsevol persona que vulgui parlar bé, i com que veig que hi ha determinats errors que es repeteixen i es fan cada vegada més presents, vull aportar el meu granet de sorra intentant que el nombre més gran de gent possible els pugui deixar de cometre. 


No és cap secret que a l'àrea de Barcelona, a causa dels orígens territorials de la gent que hi habita o dels seus pares i avis, hi ha una forta influència del castellà, i això ho he notat, entre moltes altres coses, en una tendència que vaig detectar primer en castellà i que ara es pot veure sovint en la llengua catalana, i el que és més preocupant, entre persones que es mouen en un ambient catalanoparlant i que, per tant, no haurien de cometre aquests errors. 

Es tracta de l'estesa confusió entre els verbs sentir i escoltar, que molta gent fa servir com a sinònims quan no ho són pas. El primer és una capacitat, és el que ens permeten les nostres oïdes si no patim sordesa. El segon, en canvi, implica una intenció. És fàcil diferenciar-los, oi? Doncs cada cop se senten (no s'escolten) més frases com aquestes:

  • Crida més, que no t'escolto
  • No s'escolta!
  • No ho he escoltat mai, això

Són usos molt estesos, però no per això correctes. En tots aquests casos (d'errors en el sentit invers, sincerament, no n'he sentit cap) el verb adequat és sentir, perquè són situacions que tenen a veure amb la capacitat auditiva. 

Sentir és percebre el so només pel fet físic de poder-ho fer. Si no tenim cap problema d'oïda, sentim. No hi ha voluntat per part nostra. Per tant, quan algú no parla gaire alt és possible que no el sentim, però segur que l'estem escoltant. No escoltar algú que ens parla és de mala educació, llevat que en tinguem un bon motiu. De la mateixa manera, si el volum d'un altaveu és massa baix o hi ha massa soroll a l'ambient el que hem de dir és que no se sent. I quan ens diuen alguna cosa que ens resulta del tot nova i ens sorprèn, el que passa és que no ho havíem sentit mai.

La música, en general, s'escolta. Ho fem intencionadament. En canvi, si no l'hem posat nosaltres, ni hem anat expressament a cap lloc on hi ha música posada, i la melodia ens arriba sense que ens ho esperem, sentim aquella música. És fàcil, oi? Doncs ja no tenim excusa.




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada