diumenge, 11 de desembre de 2016

Pul·lular, un verb de moviment?

Tot sovint neixen i s'estenen entre les persones paraules, expressions i verbs que en si mateixos no són incorrectes, però sí que ho és la manera en què es fan servir, el significat que se'ls dóna. No s'hi pot fer res, caldria que les televisions públiques invertissin recursos a llançar missatges conscienciant la gent, però no passarà. 

Sé, com en tants altres casos de què m'he fet ressò, que és una batalla perduda, però em conformaré, com sempre amb què almenys una persona es desperti i deixi de fer servir malament el verb d'avui, que és pul·lular


Aquest verb, tant en català com en castellà i portuguès, per si amb dos idiomes no n'hi ha prou, significa "multiplicar-se abundantment", i també s'accepta en referència a la gran acumulació de gent en un indret, com si metafòricament s'hagués multiplicat a un gran velocitat, tot saltant-se els cicles de gestació naturals. Una exageració, vaja. Però si fem una cerca de la paraula a Google Imatges sobretot ens sortiran fotografies d'insectes, i concretament abelles. 

No sembla excessivament complicat entendre el significat d'aquesta paraula ni emprar-la correctament, però per alguna raó hi ha molta gent que la utilitza errònicament com a sinònim de moure's lliurement, sense control. 


Les persones no "pul·lulem" pel campus universitari ni pels passadissos d'un hospital. Si pul·lulem vol dir que ens multipliquem intensament, com recomanava Nostre Senyor en crear l'espècie humana, tot i que podem assumir que Ell donava per fet que havia de ser amb moderació. 

 

dimecres, 21 de setembre de 2016

Expressions que em fan ràbia

Com ja sabeu, o hauria de ser així, en aquest blog dedico entrades a incorreccions lingüístiques que s'estenen i que, per tant, no es perceben com a tals. Són errors que per la meva manera de ser i la feina a què em dedico em fan ràbia, però també n'hi ha d'altres que, sense tenir cap problema intrínsec, em fan ràbia per altres motius.

Hi ha expressions que gramaticalment o lèxicament són del tot acceptables, però que si n'analitzem el significat perden la raó de ser. Per exemple, "amic dels seus amics". De qui se suposa que hem de ser amics, si no és dels nostres amics?


És un adjectiu compost (no sé si existeix aquest terme, però ja m'enteneu) que s'acostuma a fer servir com una de les virtuts estrella d'una persona, però potser el que vol dir és que aquella persona és bona amiga. Ah! Doncs per què no ho diem així? No diem pas "marit de la seva muller" ni "mare dels seus fills", oi? Bé, aquesta última sí, però en d'altres contextos, no pas per a definir una persona.

Què me'n dieu, de quan un producte és "econòmic"? Aquest adjectiu, que sovint s'empra com a sinònim de "barat" o "assequible", descriu allò que està relacionat amb el món de l'economia o hi pertany, però les coses cares també formen part de l'àmbit econòmic. És com si, per tal de dir que un plat és bo, diguéssim que és gastronòmic. Oi que no té sentit?

Parlant de "bo", per què diem que fa "bon temps"? Perquè fa sol? Perquè no plou? I quan als telenotícies ens ploren perquè hi ha sequera? Llavors el "bon temps" és quan plou? De fet, qualificar qualsevol cosa de bona o dolenta acostuma a ser erroni, perquè tot és relatiu, tot depèn de com ens afecti. Un pagès pot considerar que quan plou fa bon temps, i també és cert que si plou massa dies seguits ja no li farà tanta gràcia.


Una altra: heu sentit (o dit) mai alguna cosa com ara "un parell o tres d'anys"? Cada cop que ho sento m'emprenyo, perquè un parell d'anys són dos anys, però tres parells d'anys són 6 anys. Sí, ja sé que la intenció és "2 o 3 anys", però en realitat quan diem això estem dient, sense adonar-nos-en, "un parell d'anys o tres parells d'anys". La forma correcta seria "un parell d'anys o tres". De fet, quan diem "un parell" no volem dir estrictament dos, sinó "més o menys dos", per tant el 3 no és necessari. Aquesta expressió potser sí que és gramaticalment incorrecta.

I quantes vegades fem una cosa, si diem que l'hem "repetit dues vegades"? Sé que la majoria de la gent, quan diu això, es refereix a què ha fet alguna cosa dues vegades, però el verb "repetir" implica que una acció ha tingut lloc la vegada original i una altra, com a mínim. Per tant, fer una cosa dos cops és "repetir". "Repetir dues vegades" vol dir que, en total, s'ha fet 3 cops. No sé si m'explico.


Més, i aquesta sí que és incorrecta gramaticalment i em fa moltíssima ràbia: "jo crec que també". No és pas correcte, és una alteració de l'ordre natural d'una frase que li canvia el significat. Si volem dir que estem d'acord amb el que ha dit una persona, hem d'afirmar "jo també ho crec". És una tendència que he detectat i que, com tantes altres, ve del castellà, on també és incorrecte fer anar un "yo creo que también". No només ho dic jo, mireu aquí

I què me'n dieu, d'allò que en castellà diuen "me entra la morriña" quan es refereixen a la sensació de feblesa i son de quan ens arrepapem al sofà després de dinar o, senzillament, ens quedem asseguts a taula sense fer res? En realitat "morriña" és un sentiment de nostàlgia especialment de la terra natal. El que ens passa quan ens ve son després d'un àpat en castellà es diu "modorra". En català, si ho voleu saber, es podria dir "ensopiment" o "nyonya", per exemple.







dijous, 24 de desembre de 2015

Per Nadal, parlem bé

Tenia el blog molt abandonat, però aprofito l'avinentesa de les dates que són i faig una nova entrada, aquest cop dedicada a identificar i intentar neutralitzar errors idiomàtics freqüents en el vocabulari específic de les Festes. Digueu-me oportunista.


Quan arriben les Festes també ho fan l'estrès, les compres compulsives i els àpats excessius, però com que aquest blog va sobre llengua em centraré en algunes incorreccions molt típiques i esteses que cada any lluito per eradicar, sense èxit. 

Aquest cop ho faré des d'aquí, a veure si com a mínim convenço una persona i aconsegueixo que d'ara endavant faci servir les paraules adequades. No parlaré de tot, en aquest enllaç trobem un vocabulari completet relacionat amb les Festes de Nadal, però sí que destacaré les coses que considero més greus i esteses.

Com és malauradament habitual, moltes coses vénen del castellà, de les traduccions literals, com ara la mania de pluralitzar el Nadal. En català no s'ha de dir "aquests Nadals", ni felicitar els Nadals. És "aquest Nadal" i el que felicitem és el Nadal, entenent "Nadal" com el conjunt de les Festes. L'única manera de fer plural el Nadal i no cometre un error és referint-se als de diversos anys, com per exemple quan diem "he passat 3 Nadals a l'estranger". 


Al nostre país el cert és que hi ha costums diferents dels de la resta de l'estat espanyol, en aquestes dates. No només perquè el dia de Sant Esteve és festa, sinó perquè en teoria el dia 25 de desembre hi hauria d'haver el tradicional àpat i prou i el dia anterior, el dia 24, s'haurien de fer els regals... a través del Tió.

"Caga Tió" és l'inici de la cançó que es canta quan es fa cagar el Tió, però el tronc amb potes, cara i barretina és un Tió o Tió de Nadal, que també es pot veure a l'Aragó i Occitània. Sovint, però, es comet l'error d'anomenar-lo "Cagatió", com si aquest fos el seu nom. El Tió es fa cagar, però no es diu Cagatió. No entraré en la manera de celebrar aquestes festivitats segons la comarca, el poble i fins i tot la família, perquè llavors cadascú diria la seva sobre si els regals es fan el dia 24, el 25, si no se'n fan i es deixen per al dia de Reis, si es donen als menuts a canvi dels versets, si es va o no a la Missa del Gall, en quin moment exacte es fa cagar el Tió... 

Però el que sí que diré és que, es faci el que es faci, el dia 24 es diu Nit de Nadal. No pas "Nitbona", que si algú ho diu està calcant el castellà de mala manera. 


És el primer dia que segurament menjarem -o en tindrem la possibilitat- això, que és torró de crema cremada, no pas de "iema", "gema" ni "gemma". 


Per cert, aquell escenari en miniatura i ple de figuretes que posem a casa -si tenim temps, lloc i ganes-, que representa el naixement de Jesucrist i l'arribada dels Reis d'Orient, en català es diu Pessebre, no pas Betlem, que altre cop es tracta d'una traducció literal del castellà, idioma en què sí que tenen l'opció de dir "Belén" o "pesebre". 

Saltem, però, una setmana endavant, perquè es produeix el canvi d'any, un esdeveniment que se celebra d'una manera o d'una altra arreu del món.


Aquella nit en què fem un àpat més informal, però que sempre acaba, de manera invariable, amb la ingestió precipitada de 12 grans o baies de raïm, es diu Nit de Cap d'Any, i el dia 1 de gener és el dia de Cap d'Any

"Cap" perquè és el que hi ha al principi de tot. Aquí admeto que jo mateix fins ara no ho sabia, però d'aquell dia no se n'ha de dir "Any Nou", atès que l'any nou és tot el conjunt d'aquell any que s'estrena. Es pot felicitar l'any nou, és clar, però en fer-ho els nostres desitjos són per al conjunt de 365 o 366 dies, no pas per al primer dia del primer mes i prou. Ara bé, el que no he fet mai, i és profundament incorrecte i calcat, és "Nitvella". 


I ara entrem en un tema polèmic, perquè la gent de les Terres de l'Ebre i del País Valencià se'm tirarà a sobre, però aquests senyors de la imatge són els Reis d'Orient, no pas Reis Mags/Màgics (calc del castellà) ni Reixos, terme molt popular als dialectes de les zones geogràfiques que esmentava però no per això correcte.

Ras i curt, el vocable "Reixos" és una doble pluralització que ve de la pronunciació valenciana de "Reis" com a "Reix", i d'aquí, per influència del castellà, a afegir-hi un plural que de fet ja hi era i, per tant, queda i és redundant. Se me'n refum que hi hagi gent que defensi a mort aquesta paraula, perquè és tan incorrecta com el castellà "pieses". 

Ah, i sobretot, la desfilada que fan pels carrers dels municipis amb més recursos es diu Cavalcada de Reis, no pas "Cavalgata", ni "Cabalgata", ni "Cavalgada". Que també és un problema que detecto cada maleït any.